Autor: Clara.Go
-
Tornar a la realitat…
No vull. Em quedaré aquí enfonsada uns dies i quan vegi que no tinc cap més solució, ja sortiré a la superficie de la realitat.
-
Adéu mediterrani
Fa un any vaig començar un camí que crec que fins ara no he donat per acabat. Tot just ara tinc la sensació de que per fi he arribat al final.
-
Esperant…
Com una barca amarrada a port, a l'espera de què els vents amainin i pugui fer-se a la mar. Així estic jo. M'agradaria no tenir que esperar més i posar-me a navegar ja. Anar a explorar altres països, altres gents, altres ciutats.
-
La balena vergonyosa
Aquest cap de setmana he fet neteja al meu ordinador. He reinstal·lat el sistema Operatiu i he decidit que ja no volia veure més la terra des de l'espai, ara miraré pels fons marins…
-
Nous temps?
L'altre dia vaig sentir això i vaig pensar que era totalment cert: "Pensar en el futur sempre produeix dolor… el que fem és preocupar-nos per el futur i això no és agradable."
-
La fam
Inexplicablement, a vegades ens coneixen millor la gent del carrer que la nostra pròpia família. Sovint ens tenen més estimació i respecte la gent que ens aprenen a conèixer com som i no intenten fer de nosaltres el que ells voldrien que fóssim.En totes les famílies passa el mateix… Crec.
-
Una setmana molt llarga!!
Moltes coses a fer i poques hores al dia. Així estic darrerament! Tot i que el despertador sona puntualment a les 6:45 del matí, i jo em llevo de seguida, no aconsegueixo fer tot el que tinc pendent.
-
Pots volar!!
Si deixes anar tots els costums adquirits durant anys, fas cas als amics i deixes de portar el control absolut de tot el que et rodeja… Si et despulles com si fossis una criatura i et desprens de tot l'innecessari, arriba un moment que t'ho replanteges tot.
-
Estic i no estic…
Les meves mans estan aquí, si no, em seria impossible escriure aquest post. Els braços també hi són, així mateix, les cames, els peus, budells, fetge, pulmons, sang i venes i coses d'aquestes que tenim tots, segueixen aquí amb mi…
-
Exhausta al bell mig de la ciutat.
Ahir a la tarda vaig notar com les forces em fugien del cos. Sobre les 5 i mitja, em va entrar mal de cap, mareig i un cansament extrem. La pressió abaix de tot. L'energia que tinc normalment es va evaporar literalment del meu cos deixant-me exhausta al bell mig de la ciutat.
-
Avui fa un mes…
Sembla mentida…. avui fa un mes que vàrem anar al concert de L'Esteve i vàrem conèixer en persona al Tito el pato. I per cert, ara que hi penso… des d'aquell dia, què no l'he tornat a veure…. Deu estar de vacances?
-
Fent coses rares….
A mi cada any em dona per fer coses més rares…. A vegades em pregunto quin dia deixaré de sorprendrem a mi mateixa i tindré la vida tranquil·la que sempre he volgut tenir (Ara que ho dic…això no sé si és massa veritat….) Ara què per ordre dels meus amics ja he celebrat els…
-
Snow
Tant sols hi ha una cosa que avui m'agradaria veure des de la finestra: Neu!Si fos Central Park nevat; encara millor. I si a més a més, estigués en un pis calentó i acompanyada d'algú ben dolç que tinc al cap… doncs ja, seria perfecte, no? Somiar segueix sent gratuït… Així què, seguiré somiant davant…
-
My One And Only Love
Em puc passar hores mirant i remirant les mateixes fotos. Puc llegir cada mail 25 vegades i cada vegada em produeixen la mateixa sensació: M'omplen de pau, esperança i amor. I somric.
-
˙sǝʌǝɹ ןɐ u
¡¡¡ɐןןɐʇuɐd ɐן ɐ ɐʇןoʌ ɐן ıן-ɹɐuop ¡ıs :ɐʇsodsǝɹ ɐן ¿oɥ-ɹɐıʌuɐɔ ɹǝd ɐsoɔ ɐunƃןɐ ɹǝɟ ɯǝpod :sé ɐʇunƃǝɹd ɐן˙sǝʌǝɹ ןɐ ɐuoıɔunɟ ʇoʇ ˙ƃıoq uǝq àʇsǝ uóɯ ʇsǝnbɐ ˙˙˙˙ɐɹǝuɐɯ ʇuǝɹǝɟıp ǝp sǝsoɔ sǝן ǝɹnǝʌ ʇǝɟ ɐɥ,ɯ ɐuıǝɟ ǝp ʎuɐdɯoɔ un ınʌɐ