Ahir a la tarda vaig notar com les forces em fugien del cos. Sobre les 5 i mitja, em va entrar mal de cap, mareig i un cansament extrem. La pressió abaix de tot. L'energia que tinc normalment es va evaporar literalment del meu cos deixant-me exhausta al bell mig de la ciutat.
Ni el menjar ni el dormir han fet que recuperés l'energia. Em sento més pesada i inamovible que qualsevol de les estàtues que fotografio sovint.
He de fer l'esforç, dutxar-me altre cop i marxar ràpid que ja arribo tard! La veritat és que avui, gustosament em tornaria a ficar al llit, posaria el ventilador més fort i dormiria….
Necessito descansar, deixar de pensar, deixar de suar… i somiar una mica amb coses alegres i felices.
Necessito somriure…
2 respostes a «Exhausta al bell mig de la ciutat.»
Con tanta calor y sin parar es normal que te quedes exhausta. Yo también sobre esa hora me da un bajon y me quedo frito.
Hay que intentar pasarselo bien un poquito, que eso recarga energías.
Un beso
:)
Pues tienes razón con eso de pasárselo bien, tanto currar y tanta obligación… cansa.
Pero es que con este calor, no me quedan ganas ni de quedar con gente y salir… De hecho es que no tengo ganas de nada…
Pfffffff…..