Etiqueta: Pensaments
-
Lluita temps espai vida
Per molt que s’hi intenti i es tingui assimilat com el correcte i el que es vol fer; sempre hi ha una lluita constant per viure el ara i el aquí. Sobretot quan entra algun element a la teva vida que et fa somiar i esperar a demà.
-
Tu t’ho perds.
Deixar fluir requereix molta paciència, i no sé si estic preparada per això. Sé que he de deixar que les coses passin i que passin sense esforçar-s’hi massa, si han de ser seran. Però això mateix em confon a l’hora de esperar que les coses passin. Si espero, és un esforç. Si espero molt, és…
-
Son tot bajanades!
Avui, tot pensant en la mala sort que tinc en les coses del cor; En el que em costa enamorar-me, en la mala sort que tinc que sempre que algú m’agrada, o jo no estic preparada o l’altra persona no està preparada, o cap dels dos… Tot pensant en les dificultats que ens porta la…
-
Intercanvi energètic
La sensació d’enamorament és quan coneixes algú i et sents totalment atret per la energia que aquella persona et transmet. T’omple de joia i et fa somriure, tot i no saber res de la persona en si.
-
Hi ha coses que, per sort, no s’obliden mai.
No t'enganyis com intento fer-ho jo amb mi mateixa. El teu record és encara fresc, torbador i palpitant. La teva olor està encara enganxada al meu nas, i el teu somriure a la meva retina.
-
Les paraules.
Masses sentiments, masses sensacions, masses desitjos, massa dolor. Odi, amor, ràbia, decepció, desig, frustració, esperança, alegria, tristor… masses paraules per tant poc cos. Les paraules :
-
Brain Wash
Jo avui no era una dutxa el que necessitava, ni tant sols un rentat de cabells…. El que jo necesitava realment era un rentat de cervell!
-
Inestable…
El meu Sistema Operatiu està més inestable de l'habitual, si fos windows segur que em passava més de mig dia amb el famós pantallaso blau, i si fos mac estaria fent palomitas de colors… Però sóc una persona.
-
La meva pantalla ‘gegant’ .
Trobo a faltar aquells dies en que glaçada per la humitat que hi ha en aquella ciutat, us acompanyava a fumar, i esperava que de cop i volta, apareixes alguna imatge a la pantalla gegant que hi havia davant de casa… Poc abans de que marxés va aparèixer alguna imatge… però no la…
-
Esperant…
Com una barca amarrada a port, a l'espera de què els vents amainin i pugui fer-se a la mar. Així estic jo. M'agradaria no tenir que esperar més i posar-me a navegar ja. Anar a explorar altres països, altres gents, altres ciutats.
-
Nous temps?
L'altre dia vaig sentir això i vaig pensar que era totalment cert: "Pensar en el futur sempre produeix dolor… el que fem és preocupar-nos per el futur i això no és agradable."
-
La fam
Inexplicablement, a vegades ens coneixen millor la gent del carrer que la nostra pròpia família. Sovint ens tenen més estimació i respecte la gent que ens aprenen a conèixer com som i no intenten fer de nosaltres el que ells voldrien que fóssim.En totes les famílies passa el mateix… Crec.
-
Exhausta al bell mig de la ciutat.
Ahir a la tarda vaig notar com les forces em fugien del cos. Sobre les 5 i mitja, em va entrar mal de cap, mareig i un cansament extrem. La pressió abaix de tot. L'energia que tinc normalment es va evaporar literalment del meu cos deixant-me exhausta al bell mig de la ciutat.
-
My One And Only Love
Em puc passar hores mirant i remirant les mateixes fotos. Puc llegir cada mail 25 vegades i cada vegada em produeixen la mateixa sensació: M'omplen de pau, esperança i amor. I somric.
-
Per molt que ho intentem dissimular…
Per molt que ho intentem dissimular, estem tots carregats de prejudicis. L'educació que hem rebut no ha estat l'adequada envers la gran diferencia de gent que hi ha en aquest món tant globalitzat. Les nostres ments son estretes.. Potser no tant com les dels nostres pares, però ho segueixen sent.