Categoria: Posts Personals

Mentre tu grimpaves per a poder fotografiar el caient d’aigua; el vent, tot trapella, s’enfilava entre les teves cuixes i feia ballar la teva faldilla. Vaig aguantar la respiració un moment, desitjant que la ventada deixés totalment al descobert les teves cames, amb aquell paratge meravellós de fons. No vaig ser a temps de fotografiar-te…

Els últims dos mesos he tingut el blog abandonat, espero tornar a agafar el ritme i el “vici” d’escriure a diari. He estat força ocupada amb totes les coses noves que han entrat a la meva vida. Ara ja tinc més o menys el ritme agafat i poc a poc, espero posar-me al dia de…

En moments obscurs i grisos, tanco els ulls i recordo el seu color… És a les hores quan el cor se m’omple d’esperança. Somric.

No vull mes cadenes que m’obliguin a fer coses que no vull. No vull sentir que perdo el temps en coses que no es mereixen el meu esforç. Tinc unes fites, tinc uns anhels… I de moment no tinc ningú amb qui compartir-les. Com sempre, per un parell de dies, l’expectació i el desig que…

Estic a un malson? Si. A Un malson on et diuen això: “…Quan ets sentis segur i m’obris el teu cor, serà el moment ideal per clavar el punyal. Esperaré a què t’enamoris de mi i després et deixaré. Patiràs tot el que jo he patit en altres èpoques i seràs el culpable de tots…

+ Llàgrimes. Constants, furtives, tenaces, van caient. Si no hi ha prou espai a l’exterior del cos; es mouen per dins. Però elles, constants, van baixant. Tant sols la seguretat d’haver fet les coses correctament, fan que per algun moment s’aturin. Tot i que la certesa de saber que s’ha actuat seguint una moral superior…

Els somnis representen el que nosaltres voldríem ser o fer? De nit la raó no ho refreda tot i la temperatura puja.

Un dia més, cada un, amb la seva estratègia. Jo sóc més defensiva i tu vas més a l’atac. Sembla que tinguis por de deixar passar l’oportunitat. Crec que la teva estratègia és la bona. Jo tampoc vull perdre l’ocasió. No perdem el temps… Qui mou fitxa?.

Van passant els mesos i el seu record s’esvaeix; semblant cada dia més confús i llunyà. El fred hivern, ha deixat pas de nou a les bones temperatures i tot renaix i floreix. La pregunta és: Tornaran a mi, algun dia, aquelles papallones de les quals parlava Donot en un antic post? Tot el que…

Dimarts vaig arribar a casa mig morta i amb ganes de plorar. Mentre omplia la banyera vaig començar a escriure i les paraules em sortien sense ni pensar. Feia tant temps que no escrivia d’aquesta manera!Quan vaig voler publicar, el servidor havia fet figa.Sabeu quan tot et surt malament i et dóna la impressió de…

Un dilluns més, els mateixos moviments repetitius i avorrits ompliran la nostra vida. El treball, les compres, les tasques domèstiques i quan arribi la nit; exhaustos al llit. On serà aquella espurna de vida que teníem en altres temps; quan la joventut i la innocència banyaven encara els nostres cossos? On caminaran ara els nostres…

La vida ens dóna infinits moments per sentir-nos esperançats i feliços. Encara que nosaltres no sempre els aprofitem. La possibilitat d’escriure un blog, quedar amb els amics, llegir un bon llibre, gaudir d’un diumenge al sofà, començar una nova relació, un nou treball, una excursió per la muntanya; i així milions de coses més. La…

L’Otsuru passa per un moment molt delicat a la vida i fer-se càrrec del bloc de la donot, en un principi, li costarà més del que tenia pensat. (Per no parlar de les qüestions tècniques… què això semblava més fàcil del que és en realitat!) Per un cantó tenim la famosa grip, que pels humans…