FEBLE.

No vull mes cadenes que m’obliguin a fer coses que no vull.
No vull sentir que perdo el temps en coses que no es mereixen el meu esforç.
Tinc unes fites, tinc uns anhels… I de moment no tinc ningú amb qui compartir-les.
Com sempre, per un parell de dies, l’expectació i el desig que fos l’elecció correcta no m’han deixat pensar fredament.
Encara no és el moment.
El creixement interior ha de ser molt major per a poder-lo projectar a l’exterior. Ara mateix em sento massa vulnerable.
Avui puc tornar a repetir allò que tant odio dir o sentir:
Encara no estic preparada per una relació.

Jo l’únic que vull és una mica de sexe i estimació.