Categoria: Viatges-De Emporion a Finis Terrae

  Fa un any vaig començar un camí que crec que fins ara no he donat per acabat. Tot just ara tinc la sensació de que per fi he arribat al final.

  Si voleu, podeu veure en directe, des d'una web cam, el que és un peregrino! De les 7 del matí a les 7 del vespre, podeu espiar que fan:  A les bodegues Irache, tenen una font d'on pots beure vi. Et demanen que no omplis cap ampolla, que beguis i prou. Però molta gent…

És curiós que en trenta i pico de dies que vaig estar fora, tot i que portava dos nassos de pallasso a sobre, vaig fotografiar molt poca gent amb ell posat….  Sense nas, encara en vaig fotografiar menys… Em sap greu, perquè realment hi ha força gent que m'agradaria tenir aquí retratada i ves a…

    Tot conte de fades té un final…Però el final d'un conte, sol ser el principi d'un altre, Així que començo a viure'l.El meu camí no n'ha fet més que començar.         Todo cuento de hadas tiene un final… Pero el final de un cuento, suele ser el principio de otro,…

  El cansament i la soledat, m'estan fent pensar molt, aquests darrers dies. El camí, com la vida mateixa, te'n dona una de freda i dues de calentes. Estic a la província de Palència, avui he sortit de Villalcázar de Sirga i ara estic a terradillos de los Templarios. Demà arribaré al Burgo Ranero i…

Ja Sóc tota una "Peregrina" .Tinc els peus fatal. Mals varis per tot el cos… i m'oblido del món exterior… Aquí estic jo, Jo, jo i un munt de peregrinos més!  :) A Logroño intentaré fer un post més complertet, però avui no dóna el temps per més! La foto l'ha penjada L'Ignasi al meu flickr…

Bé, mireu-me atentament i contempleu-me abans què em torni una autèntica peregrina. Penseu que la pròxima vegada que em veureu, no estaré així!  Segons la meva ex-companya de pis (Hola Àngels!), qui molt amablement cuidarà dels meus gats durant aquests mes i pico…  Quan torni, seré tot un "peregrino", amb tot el que això comporta:

  Ha costat més del que em pensava, però ja està. He aconseguit fer la Motxilla. Encara que no descarto de treure alguna cosa més abans de marxar. La foto ha quedat desenfocada… però es veu més o menys , oi?  Ultreia és una paraula que es diuen els peregrinos per desitjar-se bon camí.  …

  No hi ha manera de poder dormir fins una hora raonable i decent aquestes darreres setmanes. Ahir quan va sonar el despertador a les sis, per un moment vaig pensar – Bleda, mira que oblidar-te de anular l'alarma, si avui és dissabte i no t'has de llevar a les 6 – El vaig aturar,…

   Tant important com les sabates amb les que caminaré durant 33 dies, és quina musica escoltaré.  

     Quan vaig marxar de Mallorca, una amiga meva, em va obrir el meu primer compte de correu electrònic.

  Feina, feina i més feina.  Coses per fer per tot arreu, coses inacabades que tinc que deixar enllestides, coses que he d'aprendre a fer.  Coses que desitjo tornar a fer… Queden 5 dies per marxar i quan penso en tot el que tinc que fer, em costa respirar. Però… respiro; i ho faig profundament……

  O com qualsevol personeta davant de la incertesa que presenta tot lo desconegut… Aquest és l'estat en que em trobo: Satisfacció per tenir finalment el bloc nou. Nervis, per no saber com funciona tot.Ganes d'escriure tot el que està a punt de passar.