PROGRESSIÓ O ESTANCAMENT?

Llibreta de pensaments: dimecres 29 de desembre. 8.30h.del matí, al llit.

(Si voleu podeu escoltar la versió que a fet Elektro, juntament amb Postura69 del tema “Entre dos mundos” de Fangoria.

És el tema perfecte per aquest post… Ja sabeu: Per escoltar-la clickeu sobre el títol i s’obrirà una nova finestra del vostre navegador, per poder-la escoltar mentre seguiu llegint!)

Crec que feia al menys dos anys que no enganxava un refredat com el que porto.

Vaig tornar diumenge de Ripoll que ja tossia un xic i em notava carregada, Abans de pujar a casa em vaig passar per casa de la Clau i després d’unes copes de cava vaig venir cap aquí, em vaig fer un bany calent i a dormir.

El dilluns al matí, em vaig mig espantar; a mi em costa molt agafar febre. La meva temperatura normal està al voltant dels 35 graus i vaig arribar a 39 i mig. Ja em veia a l’hospital amb pneumònia. Malaltia típica de la meva família…je je…

Encara no canto victòria perquè tot i que no tinc febre, tinc els pulmons fets un nyap.

Però al menys sembla que començo a tenir el cap un xic més clar, com per poder escriure més de tres frases seguides. Ja veurem quan el tindré prou clar per teclejar-ho al pc.

Que explicar del Nadal a Ripoll?

Bé, família, menjar, més menjar, vi, cava… regals….jejejeje

Divendres vaig sortir a fer unes copetes per veure els vells amics. Molts d’ells feia dos anys que no sabien res de mi. Moltes abraçades, ptons, bons desitjos i retrets….:( ¡Hasta aqui hemos llegado!

Ho sento molt nois, éreu la meva família, però quan us vaig necessitar em vàreu donar l’esquena. Punt i apart. Vida nova.

Sé que probablement llegireu això com ho heu estat fent aquests últims mesos, més delicte per a vosaltres, heu estat veient lo malament que estava i no heu tingut esma de dir-me quelcom ni per aquí, ni per telèfon. Per què, Edu, jo he provat de trucar-te molts cops. Quants números diferents has tingut en aquests dos anys? Jo segueixo tenint el mateix …

A la resta de la colla, dir que us estimo, però que la nostre evolució ha estat diferent i no tinc gaire res a explicar que us pugui interessar, encara que si em llegiu, potser estic equivocada…

Canvi de tema:

El dia de Nadal, després del dinar amb la família, havia quedat amb l’amor de la meva vida. Amb la persona que més m’he estimat i encara m’estimo. Aquella persona de la que tant em costa parlar i escriure. La persona que em fa venir RECORDS Increïbles que encara ara em fan plorar o riure…segons quina part recordi .

Segurament el constipat que porto el vaig enganxar amb ell!

Vàrem passejar pel poble durant hores, amb un fred glacial, vàrem xerrar molt de com havíem evolucionat i realment està molt canviat. Ha crescut… Ja en té 28… Encara no havia complert els 20 quan la nostre història va començar… i seguim sentint amor l’un per l’altre.

Que dura és la vida a vegades. Estimar, ser estimat i no poder estar junts.

La nostre relació era malaltissa i el millor era acabar-la.

Però la veritat és que no ha acabat mai.

Està al aire, a l’espera de que algun dia hi puguem tornar. Potser quedarà sempre aquí flotant o potser algun dia arribarà a la fi de debò. Com saber-ho! Progressió o estancament?

Us presento a un bon amic: En Rafel.

Espero que no estigui tant constipat com jo!

;)

Comments are closed.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox

Join other followers:

%d bloggers like this:
c