MONÒLEGS BAIXOS….

Quin espant! Quin horror!


Ja feia dies que m’ho imaginava que alguna cosa no anava bé, però la veritat; tampoc sé quants dies fa. Sé que cada vegada que ho fa, diu que si li torna a sortir un sol gra, no ho farà mai més.

Valguem deu! Aquest cop ho ha fet de debò!

No us podeu imaginar el terror que he sentit, al veure el meu reflex al mirall.

Feia al menys quatre anys, que em tenien molt consentida, amb la pell suau, el cabell ben arregladet. A temporades em depilaven del tot, o em deixaven diferents pentinats, però això d’ara, ja és massa.

No estic disposada a anar pel món amb aquests pels.

Mon dieu, mestressa. On heu guardat la Classe i el saber fer?

Creieu que algun galant es voldrà acostar a mi, si em veu amb aquest aspecte?

Que n’heu fet del bon gust i la delicadesa?

No pretendreu que vagi pel món com una més? O pitjor, fins i tot!

A mi m’agradava anar ben bonica i perfumada;

Creieu que algun dels nostres amants estaria orgullós de veure el bosc que hi tenim ara?

Penseu de debò que ens lleparien amb les mateixes ganes?

Feu-vos un favor amb vos mateixa, escalfeu la cera i arrenqueu d’un cop tot aquests pels arrissats que em surten per tot arreu.

No vull ser vulgar! No vull ser normal! No vull ser una vulva peluda!


Comments are closed.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox

Join other followers:

%d bloggers like this:
c