Tarda De Diumenge

He caminat pel teu barri durant dues hores (12 quilòmetres) i,  tot i que ni tant sols m’he acostat al lloc on pressuposo que vius, inventava la teva presència per aquells carrers.

He anat ràpid. Volia acabar i marxar d’allí. Imagino que ni tant sols hi  eres; però la sola possibilitat de trobar-te o que m’estiguessis veient des de qualsevol lloc,  em feia caminar més àgil.

En arribar a casa, a la dutxa, he seguit pensant en tu. Llarga i intensament. Com en vells temps solia passar.

Per un moment, m’agradaria tancar els ulls i transportar-me un xic al passat. Rebolcar-me una tarda de diumenge entre les flassades d’aquell hotel i apassionadament, sentir els teus llavis i el teu cos al voltant meu.
De moment, però, tinc els ulls oberts. Hi ha quelcom que no me’ls deixa tancar.

Noia rentant-se la roba.

Comments are closed.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox

Join other followers:

%d bloggers like this:
c