En Sebastià i na Viola són un germà i una germana bessons.
Un naufragi davant de la costa d’Iliria els separa.
Viola aconsegueix arribar gairebé sense vida a la platja… amb l’ajuda de Feste (bufó de la cort del duc Orsino) i vestida d’home (Cesàri) passa a servir en la cort del duc, que està enamorat d’Olivia, una dama noble els encants de la qual són la causa dels seus desvetllaments, però aquesta contínuament el rebutja.
Orsino utilitza a Cesàri com a confident i com a missatger per a Olivia, però Cesàri (Viola, en realitat) comença a enamorar-se d’Orsino mentre que Olivia, per la seva part, s’enamora del missatger: Cesàri.
Antonio, capità de vaixell i antic enemic d’Orsino, ha rescatat del naufragi a en Sebastià. Ambdós arriben a Iliria. Després dalgunes aventures, els malentesos i encreuaments de parelles, avivats per Feste, el bufó, qui vol treure partit dels mateixos entabanant Andrés (qui també pretén a Olivia) i burlant a Malvoio (el criat d’aquesta), es resoldran finalment.
Algú sap com?
I jo em pregunto… que té que veure tot això amb la nit de reis?
4 respostes a «La Nit De Reis.»
jejejeje… això és Shakespeare, la Nit de Reis… te l’han portat els Reis? no recorde el final, la veritat, però totes les comèdies d’aquest senyor tenen finals molts semblants ;)
Premi per la Nimue!!! això és Shakespeare.:)
No me l’han portat els reis, però ahir em vaig emparanoiar amb ell…
Els reis, només m’han portat carbó!!! Amb lo bona nena que he estat jo aquest any!!!:(
Però el carbó que porten els reis és ben bo.
Si que es bo!
Però jo aquest any vaig fer una bonica llista de desitjos i no m’han portat res…
Bé.. potser si que alguna coseta han portat, però no massa…