Gelat de vainilla.

ATENCIÓ: … No Apte Per A Menors!!! … Si ets menor d’edat et recomano que no segueixis llegint aquests post. Igualment si ets una persona sensible. Aquesta història pot ferir la teva sensibilitat. Clica aquí i sortiràs.  Si no és el cas, gaudeix de la lectura…

 

Estava nerviós i insegur, no sabia si el seu pressentiment era correcte. Li agradava molt. Però no la coneixia gairebé i no volia ficar la pota precipitat-se, ni deixar passar la ocasió per no haver fet res a temps. Estava fet un embolic. Segurament el millor seria deixar-ho córrer i no mullar-se gaire.

El amic que els havia presentat 2 setmanes abans, li havia comentat què la Maria era una persona molt independent, però ni una paraula de si estava sortint amb algú (amb lo guapa i simpàtica que era, aixo era el mes provable) o potser estava casada!
Li semblava una bogeria pensar en ella d’aquella manera, estava clar que una noia com ella, mai es fixaria en algú com ell.

Havien quedat per casualitat: Tot parlant pel xat de facebook ella li havia proposat d’anar al cine,  i ell sense pensar-s’ho 2 cops  li va dir que si, tot i que no sabia ni quina pel·lícula anirien a veure ni qui més vindria. Quan parlava amb ella el cap li voltava i res tenia coherència.

Havien quedat a prop del cine. Al costat d’una gelateria italiana, on unes noies vestides de dalt a baix de color lila, servien gelats amb un somriure d’orella a orella. Ell va arribar 10 minut abans i es va entretindre estudiant els seus moviments. Hi havia una llarga cua de gent esperant els seus gelats, però elles no s’amoïnaven, anaven servint a la barra i a la terrassa sense perdre la tranquil·litat.

La Maria va arribar cinc minuts tard (sola) i com ja anaven molt justos per arribar al cine i fer cua per comprar les entrades, ella mateixa, després de disculpar-se pel retard, li va proposar de seure en aquella gelateria, xerrar una estona i anar a la següent sessió.
A ell li va semblar perfecte. Allò volia dir que estaria més estona amb ella, que la coneixeria millor i potser veuria més clar si tenia alguna possibilitat amb ella. El cor li bategava fort. Li costava concentrar-se i seguir la conversa.
Estava allà assegut amb ella, escoltant com xerrava mentre observava com el vent feia volar la faldilla blanca que duia ella posada i ell desitjava que en qualsevol moment una ventada més forta li fes pujar completament. Però això no passava. El vent no era prou fort.

Una de les cambreres de lila es va acostar a la seva taula, varen demanar els gelats que volien, (ell xocolata amb coco i ella un cucurutxo de vainilla) i mentre els hi preparaven varen seguir parlant de coses completament banals, coses que ell, més tard, no aconseguiria ni recordar. Estava totalment concentrat en mirar-la i sentir-la allà al davant. Sentia que s’estava excitant de sentir-la tant a prop.

Els gelats varen arribar i la cosa va empitjorar.
A part d’estar ben encisat mirant-la i escoltant-la, ara la tenia davant llepant aquell cucurutxo de gelat. Traient la llengua àgilment per capturar les petites gotes que regalimaven