L’armari.

ATENCIÓ: No Apte Per A Menors!!!
Fes clic a SORTIR en cas que no tinguis la majoria d’edat legal.

Al ser divendres sortim de la feina abans. A les tres de la tarda ja sóc lliure per volar a qualsevol racó i normalment no trigo massa en fer-ho; per regle general encara no han tocat les tres al rellotge de l’església que jo ja surto per la porta de l’empresa. M’enfilo al cotxe i cap a casa. Una dutxa, i al carrer que hi falta gent.

Avui no ha estat diferent, i a les tres i vint ja aparcava el cotxe sota casa. He pujat els cinc pisos que em separen del carrer, tot corrents escales amunt i al arribar a dalt, directe cap a la dutxa.
No ha estat fins que sortia eixugant-me de la cambra de bany, que me n’he adonat de què no estava sola a casa. Hi havia dos homes al sofà mirant-me amb la boca oberta i els ulls com plats.
El crit que ha seguit a aquesta visió com us podeu imaginar ha estat fenomenal, però un d’ells se m’ha tirat a sobre i m’ha tapat la boca. Mentre tot això passava, la tovallola ja estava als meus peus, i jo
pixada de por.
– Suavecito, mi amor – em deia – No grites más , déjanos que ahorita te contamos, no pasa nada, somos amigos.

Al dir-me això, com podeu imaginar, encara m’ha fet posar més nerviosa: Dins de casa meva, sense que jo els hi obris la porta, dos nois sud-americans, quadrats com armaris… armaris….
Al pensar això se m’ha fet la llumeta… Armaris.

Dimecres vaig anar a l’Ikea i em vaig comprar un llit d’aquests alts en pla llitera i dos armaris. Me’ls tenien que portar avui i els hi vaig dir que demanessin la clau a la veïna….

Quina vergonya!!!
– Lo siento – he atinat a dir – mentre em cobria els pits amb les mans i recordava de cop la meva nuesa.
– No pasa nada, mujer – bromejava ell – Si esto nos pasa cada dia!
Tots dos hem fet el gest a la mateixa hora d’ajupir-nos per a recollir la tovallola, sense deixar de mirar-nos als ulls.
M’he tapat amb la tovallola i el noi, (més tard m’ha dit que era de Cuba i que es deia Rodobaldo) li ha dit al seu company que baixés cap al camió que ja solucionava ell, això, amb mi.

Mentre en Rodobaldo , m’explicava que havien tingut problemes al muntar l’armari, a mi em flaquejaven les cames i m’he tingut que asseure al sofà, ell seguia allà parla que parla de què si els hi havia faltat peces, de què si una de les fustes no era de la mida adequada i jo allà mig despullada amb aquell tros d’home al costat.
Una no és de Pedra… i com us podeu imaginar, No podia deixar passar una oportunitat com aquesta i mentre ell parlava li he ficat la mà directament a l’entrecuix.
Ell, lluny de tallar-se o de fer-se el sorprès; m’ha abraçat mentre em clavava la llengua fins a la gola i em treia de cop el tros de tovallola que em tapava.
M’ha besat tot el cos, m’ha omplert de suaus mossegades els mugrons i de petites pessigades les galtes del cul. Quan ha arribat al meu pubis, l’ha devorat com si allò fos l’aliment que el mantingués en vida i finalment m’ha girat i ficant-me de quatre grapes, m’ha penetrat.
Com us podeu imaginar; allà s’ha liat la gran tangana entre en Rodobaldo i jo.
Feia temps que no em trobava amb un tros de mascle així. He suat més aquesta tarda que en tota la setmana anant al gimnàs!

A més, hem quedat per demà que em portarà al palacio de la salsa, i em presentarà un munt d’amics més… Interessant oi?

Orgasme

Visca els divendres a la tarda!

Comments are closed.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox

Join other followers:

c