Un Vespre Sorpresa.

ATENCIÓ: No Apte Per A Menors!!!
Fes clic a SORTIR en cas que no tinguis la majoria d’edat legal.

Ahir al vespre, després d’un dia avorrit i trist, vaig decidir que anava sent hora de cuidar-me una mica.
Vaig omplir la banyera amb aigua ben calenta i olis de
romaní, eucaliptus i Ylang-ylang, després em vaig vestir i vaig sortir a passejar una estona.

Al passar per la plaça que hi ha sota casa, em vaig trobar a unes amigues, que feia molt de temps que no veia i varen insistir en què anés amb elles a un sopar a casa d’un amic seu.
El noi, feia una mena de festa, per què els seus amics veiessin l’últim curt que ha fet, abans que el presenti a varis concursos. Dues d’aquestes amigues que em vaig trobar, (Macu i Lena) surten a la pel·lícula i això em va fer decidir a anar amb elles.

El pis del noi està a escassos dos-cents metres de casa meva i és una meravella de pis. Un piset com el meu de Ripoll; mentre puges l’escala no et pots imaginar que en aquella finca hi hagi un pis tant fantàstic. Era un pis antic totalment reformat. Només entrar una sala enorme amb una terrassa al fons, la cuina, el bany i tres portes més.
La sala estava plena de gent, vaig reconèixer unes quantes noies més i un parell de nois. Semblava que era una festa de l’ambient en tota regla.

Em van presentar a l’amfitrió: Un noi italià, de nom Marco,una mica prim però molt maco i agradable. Que va estar encantat amb la nostra arribada, érem les úniques que faltaven.
El sopar era a la terrassa, que estava parcialment coberta i molt ben decorada. Era un bufet fred i tothom s’anava servint i s’asseia a taula.
La Macu i la Lena de seguida es van perdre entre la gent i jo, una mica tallada, vaig servir-me i vaig seure. Al meu costat va seure en Marco i el que jo vaig imaginar que era la seva parella, en Carles. A l’altre costat una noia alemanya, que crec recordar que es deia Sonja.
Amb el sopar en vam anar animant, i tot i que jo no vaig veure res d’alcohol, l’alegria del moment em va embriagar. Estava feliç i contenta. Em trobava bé per primer cop en molts dies.

Vàrem passar a la sala i vam mirar el curt. De temàtica homosexual amb punts d’un suau bdsm. El punt just.
Em va agradar molt, i així li vaig dir al Marco. Em va demanar si no m’escandalitzava certes coses que sortien al film i d’aquí vàrem començar a parlar de bdsm i sexe, durant molta estona.
De cop es va aixecar, em va agafar de la mà i em va demanar que l’acompanyes un moment.

Vàrem entrar a una d’aquelles tres portes que no sabia cap a on duien, i no va obrir la llum fins que va haver tancat la porta darrera meu. La llum era de color vermell; un laboratori fotogràfic.
Em va començar a ensenyar fotos que havia fet ell fent proves per la pel·lícula i va anar explicant la història de molta d’aquella gent.
Nois i noies nues o en vestits de cuir o làtex. Heterosexuals, Gais, lesbianes, Ames, Amos, submises, Esclaus. Gent gaudint del sexe davant d’una càmera.
Un moment màgic amb la vida i les neures d’un munt de gent entre les mans. Una olor a productes químics molt curiosa i un noi molt maco al costat.
Jo estava asseguda en un tamboret més alt que el seu i de cop va començar a acariciar les meves cames per sota de la faldilla i va anar pujant, poc a poc, fins arribar al meu entrecuix. Va apartar suaument la tira del tanga i al tocar la humitat que hi havia, em va obrir de cames i s’hi va llençar de cap, xuclant cada plec de la meva vulva mullada. Primer amb molta suavitat i poc a poc amb una passió descarada i voluptuosa, ens vam començar a despullar i acariciar cada mil·límetre de l’altre cos.
Totalment nus, ens contemplàvem, tremolant de desig. Em va fer ficar amb la panxa al tamboret on jo seia i allà em va penetrar; mentre amb una mà m’estimulava el clítoris i amb l’altra em picava suaument a les natges.
Oblidant per complert que la sala del costat estava plena de gent, vam gaudir dels nostres cossos amb desfici i anhel; complicitat i enteniment.
Es va apoderar de mi tot el vici i la luxúria, per gaudir d’aquell cos que la nit m’havia posat tant a mà. I la veritat és que serà un moment per recordar.

Després de molta estona, ens vàrem vestir i amb molta vergonya em vaig decidir a sortir d’allà dins. La gent seguia xerrant i bevent sense adonar-se’n de res. Vaig anar al lavabo, em vaig rentar i arreglar el cabell i quan volia sortir, va entrar ell amb un somriure impressionant, em va demanar el numero de telèfon, em va donar la seva tarja i amb un petó va prometre que ens tornaríem a veure.

A la poca estona jo vaig marxar i només de sortir al carrer, vaig llençar la seva targeta de visita a la primera paperera que vaig trobar.
Un dia val, però ja està. El telèfon que li vaig donar? Totalment inventat…
Les coses s’han de gaudir en el moment que toquen, voler-les allargar les espatlla.

Comments are closed.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox

Join other followers:

%d bloggers like this:
c