DANSO FOLLAMENT

Danso follament per damunt de colls durs
i de braços estesos en un gest horrible.

No hi ha carrers ni soroll,
només el soroll de les meves paraules;
i tanmateix em sento
cansat i, a més estèril.

Ben rumiat no goso preguntar-me
perquè danso follament.
No hi ha pas cap principi
que m’apropi a vosaltres,
els qui presumiu de vestits nous
i de colls durs innureables.

He esbrinat que puc viure
ben lluny del vostre món.

D’aquí a odiar-vos hi ha un sol pas, que diuen.

Miquel Martí i Pol, (Si esbrineu d’un sol gest el secret dels meus versos, els heu arrabassat la meitat de la vida, 1976)

Comments are closed.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox

Join other followers:

%d bloggers like this:
c