Etiqueta: Dia A Dia

  Viatges astrals, somnis, realitats, malsons, desitjos, feines, família, lleure, musica, problemes, diners, gats, amics, companys de pis, vida social…. Hi ha dies que em pregunto allò de: "Val la pena seguir lluitant?" – Voldria deixar de fer-ho i que les coses em sortissin bé, per variar!  

  La crisi és real. Molt més real del que ens podíem imaginar gairebé tots, quan la gent en va començar a parlar. Tant real que alguns de vosaltres us heu quedat sense feina i a molts de nosaltres  ens ha fet pensar en quan inestable és tot plegat… Però a l’hora, ens ha fet…

 El que tingui que ser, serà…  (Si jo faig alguna cosa per aconseguir-ho, clar!)   "Por falta de palabras" Haruki Murakami.

    Ja en tindrem quan ens morirem d'això! Ara a fer coses!! ;) 

  La vida és fantàstica, només hem d'aprendre a recuperar-nos ràpid de les bufetades que ens dóna i … Màgia!!! Ja tornem a estar a punt per la següent lliçó!  

  Ahir vaig estar veient l'exposició de fotografies "Por Narices" del fotògraf Gabriel Tizón. Ell fotografia famosos, però, la idea per tots els que passeu per aquí o em coneixeu no és nova: Si ens riem de nosaltres mateixos, ens agafarem tota la resta molt millor.  

  Puc demanar el que vulgui? Si és així, als reis mags, aquest any els hi demanaré unes quantes coses i crec que necessitaran realment molts poders, per satisfer tot els meus desitjos… Primer el típic de pau al món (tant necessari com sempre). Acabar amb la pobresa i les injustícies, Salut per familiars i…

    Estic més segura que mai, que el pròxim any, serà fantàstic! Amb l'experiència del he viscut aquest. La il·lusió de que tot pot millorar. L'alegria de poder tornar a sentir i a estimar…

    Avui, aprofitant la blancor de la neu, he decidit fer neteja de contactes al facebook. Amb qui no tinc cap mena de contacte… l'esborro. Amb la resta de la meva vida faré el mateix.

  Aquests últims dies, si no fos per petits moments, (i detalls puntuals i punxants…) diria que tinc una vida perfecta. Perfecta per mi, clar. Tal i com desitjaria jo que fos la meva vida:  

  Els pingüins tropicals nedaven i volaven entre les nous de macadàmia, mentre un amulet fet de closques d'aquests fruits li portaven a la porta de casa allò que més necessitava:L'escalfor del sol i una bona abraçada.

  N'estic fins els nassos de tot… o com dirien a Alemanya… Ich hab' die Nase voll !!! Vull tornar a New york i viure el somni americà!!!

  Hi ha dies qua comences a riure de bon matí, i a les 9 del vespre encara continues igual… com dimonis no se t'han de notar les arrugues amb el pas del temps!! El temps… tot ha començat així avui…. I es que crec que en feia molt que no me'n reia tant de…