Etiqueta: Dia A Dia
-
Tranquil·litat i alegria…
La tranquil·litat de fer les coses ben fetes és quelcom que realment no té preu.
-
El mes de les flors
És així com li diuen al mes de Maig, oi? El mes del pol·len, de les flors, del renaixement… El mes per treure’s la pols de tot l’hivern i florir de nou. Aixecar-se del fons i pujar ben amunt. Créixer.
-
Vèncer les pors…
A primera vista semblo una persona optimista per naturalesa. Sempre amb el meu somriure, sempre intentant animar a la gent al meu voltant. Visquen el moment com si no hi hagués un demà…
-
No hi ha por!
És bonic quan tot al teu voltant està en pau. És bonic quan trobes l’equilibri entre el bé i el mal, entre el desig i la realitat, entre els somnis i el haver despertat.
-
Acceleració exagerada de tot el que m’envolta !
Es curiós que des que vaig tornar del Vipassana, en lloc d’anar tot més tranquil i més relaxat, més equilibrat, passa tot el contrari. Tot és caòtic, intens, ràpid! Una amiga que vaig fer allà diu que hem d’acostumar-nos a viure en desequilibri i, viure còmodament així. I crec que té tota la raó. Tot…
-
Vātsyāyana kāma sūtra
Jo sé on va estar en Vatsiaiana els 10 dies abans de començar a escriure el Kama Sutra. Entenc perfectament com es va inspirar… Se suposa que estava a Benarés estudiant… Però per aquell temps, jo sé, què en realitat estava a Birmània, a un lloc secret. I sé exactament que feia: Intentava fer callar…
-
Tancar-me dins meu…o volar.
Marxo un bon grapat de dies a tancar-me en mi mateixa. A contemplar el meu cos i la meva ment com si contemplés un esser extern a mi. Com si veiés el meu interior en una pantalla de televisió. 10 dies meditant, sense parlar, sense Internet, sense mòbil, sense llibres ni res per escriure. 10…
-
És la meva vida!
Li estic agafant el gustet a això de fer caminades de 2 quilometres en pujada a aquestes hores de la nit. (ara son gairebé les 12) És relaxant. Com una meditació en moviment, i a cada pas, les coses es veuen més clares, més nítides i molt més lluminoses, tot i ser de nit. Ara…
-
El meu ídol
Dissabte passat, vaig rebre i donar una de les abraçades mes sinceres i plena d’amor de ma vida. El meu ídol de tota la vida, estava al mateix poble que jo! Quan el vaig veure em vaig posar tant contenta que vaig començar a saltar d’alegria, ell va baixar del cotxe i va venir…
-
La única llibertat possible del home.
La vida és un maleit espiral, que et porta a gran velocitat cap on vol, sense donar-te possibilitat a escollir.