[google-translator] (My translation in English is below the pictures.)
Abans de marxar a fer els voluntariats cap a Myanmar i Tailàndia, em vaig posar en contacte amb el fotògraf Jason Florio per demanar-li permís per a penjar alguns dels seus fascinants retrats aquí.
Ell em va respondre molt amablement donant-me permís i em va explicar què els retrats de la gent i soldats del “Karen State” de Myanmar son de principis del 2011 i el reportatge sobre ells és del final del 2010.
La meva intenció era publicar-ho abans de marxar (Sorry, please, Jason) , però després vaig pensar que no deixaria gens tranquil·la a la meva família publicant això.
La situació ara mateix a Birmania (Myanmar) és un xic millor que al 2011. La zona on viu la gent karen està més tranquil·la, el govern Birmà ha obert la frontera de Mae Sot /Myawaddy i ara es pot creuar el Karen state. Cosa impensable al 2011.
De totes maneres, a Birmania segueixen les lluites de molta de la seva gent. I segueixen havent-hi guerrilles, violacions dels drets humans i una gran desigualtat social a molts racons del país, per no dir, pràcticament a totes les fronteres. El centre del país és el que tenen més controlat però hi ha molta cosa amagada que no deixen veure a la gent de fora.
Personalment només en vaig poder parlar amb gent en aquesta situació a Myitkyina (Kachin State). I es que és molt difícil sortir dels circuit que el govern del país et deixa estar. I molta gent d’allà intenta, també, que el estranger, no se n’adoni compte.
Jo estic mig enamorada d’aquest país , tot i les seves contradiccions. I el temps que vaig estar fent els tallers van ser super enriquidors! En algun moment tornaré a repetir, segur!!
Aquí us deixo alguns dels seus retrats, però aneu al seu web i mireu els altres fantàstics treballs que hi té (Com per exemple el del rio Gambia!):
Before I was going to the volunteers into Myanmar and Thailand, I contacted the photographer Jason Florio to ask for permission to show you some of his fascinating portraits here.
He give me, very kindly, permission and told me that the portraits of people and soldiers from “Karen State” in Myanmar were from beginning of 2011 and the report on them was finish at the end of 2010.
My intention was to publish it before leaving (Sorry, please, Jason), but then, I thought, My family would not be in calm seeing these situation.
Now the situation in Burma (Myanmar) is slightly better than in 2011. The area where live Karen People is quieter, the Burmese government has opened the border to Mae Sot / Myawaddy and now, foreigners can cross the Karen state . Unthinkable in 2011.
Anyway, Burma still struggles a lot of people. And there are still “guerrillas”, human rights violations and social inequality in many parts of the country,I thing in all borders is some kind of conflict. The center from the country is more controlled but there is a lot of things that remain hidden to foreigners.
Personally, I could only talk to people in this kind of situation in Myitkyina (Kachin State). And it is very difficult to get out of the circuit that the government of the country will left You walk. A lot of people from there, too, try that foreigner, not realizing what is really going on.
I’m half in love with this country, despite its contradictions. And the workshops I shared there where a really nice experience that i will repeat on the future, for sure! :)
http://en.wikipedia.org/wiki/Karen_people