Categoria: Pensaments
-
-
-
-
Lluita temps espai vida
Per molt que s’hi intenti i es tingui assimilat com el correcte i el que es vol fer; sempre hi ha una lluita constant per viure el ara i el aquí. Sobretot quan entra algun element a la teva vida que et fa somiar i esperar a demà.
-
Tu t’ho perds.
Deixar fluir requereix molta paciència, i no sé si estic preparada per això. Sé que he de deixar que les coses passin i que passin sense esforçar-s’hi massa, si han de ser seran. Però això mateix em confon a l’hora de esperar que les coses passin. Si espero, és un esforç. Si espero molt, és…
-
Son tot bajanades!
Avui, tot pensant en la mala sort que tinc en les coses del cor; En el que em costa enamorar-me, en la mala sort que tinc que sempre que algú m’agrada, o jo no estic preparada o l’altra persona no està preparada, o cap dels dos… Tot pensant en les dificultats que ens porta la…
-
Intercanvi energètic
La sensació d’enamorament és quan coneixes algú i et sents totalment atret per la energia que aquella persona et transmet. T’omple de joia i et fa somriure, tot i no saber res de la persona en si.
-
Hi ha coses que, per sort, no s’obliden mai.
No t'enganyis com intento fer-ho jo amb mi mateixa. El teu record és encara fresc, torbador i palpitant. La teva olor està encara enganxada al meu nas, i el teu somriure a la meva retina.
-
Les paraules.
Masses sentiments, masses sensacions, masses desitjos, massa dolor. Odi, amor, ràbia, decepció, desig, frustració, esperança, alegria, tristor… masses paraules per tant poc cos. Les paraules :
-
Brain Wash
Jo avui no era una dutxa el que necessitava, ni tant sols un rentat de cabells…. El que jo necesitava realment era un rentat de cervell!
-
Inestable…
El meu Sistema Operatiu està més inestable de l'habitual, si fos windows segur que em passava més de mig dia amb el famós pantallaso blau, i si fos mac estaria fent palomitas de colors… Però sóc una persona.
-
La meva pantalla ‘gegant’ .
Trobo a faltar aquells dies en que glaçada per la humitat que hi ha en aquella ciutat, us acompanyava a fumar, i esperava que de cop i volta, apareixes alguna imatge a la pantalla gegant que hi havia davant de casa… Poc abans de que marxés va aparèixer alguna imatge… però no la…
-
Esperant…
Com una barca amarrada a port, a l'espera de què els vents amainin i pugui fer-se a la mar. Així estic jo. M'agradaria no tenir que esperar més i posar-me a navegar ja. Anar a explorar altres països, altres gents, altres ciutats.
-
Nous temps?
L'altre dia vaig sentir això i vaig pensar que era totalment cert: "Pensar en el futur sempre produeix dolor… el que fem és preocupar-nos per el futur i això no és agradable."
-
La fam
Inexplicablement, a vegades ens coneixen millor la gent del carrer que la nostra pròpia família. Sovint ens tenen més estimació i respecte la gent que ens aprenen a conèixer com som i no intenten fer de nosaltres el que ells voldrien que fóssim.En totes les famílies passa el mateix… Crec.