ATENCIÓ: No Apte Per A Menors!!!
Fes clic a SORTIR en cas que no tinguis la majoria d’edat legal.
Al ser divendres sortim de la feina abans. A les tres de la tarda ja sóc lliure per volar a qualsevol racó i normalment no trigo massa en fer-ho; per regle general encara no han tocat les tres al rellotge de l’església que jo ja surto per la porta de l’empresa. M’enfilo al cotxe i cap a casa. Una dutxa, i al carrer que hi falta gent.
Avui no ha estat diferent, i a les tres i vint ja aparcava el cotxe sota casa. He pujat els cinc pisos que em separen del carrer, tot corrents escales amunt i al arribar a dalt, directe cap a la dutxa.
No ha estat fins que sortia eixugant-me de la cambra de bany, que me n’he adonat de què no estava sola a casa. Hi havia dos homes al sofà mirant-me amb la boca oberta i els ulls com plats.
El crit que ha seguit a aquesta visió com us podeu imaginar ha estat fenomenal, però un d’ells se m’ha tirat a sobre i m’ha tapat la boca. Mentre tot això passava, la tovallola ja estava als meus peus, i jo
pixada de por.
– Suavecito, mi amor – em deia – No grites más , déjanos que ahorita te contamos, no pasa nada, somos amigos.
Al dir-me això, com podeu imaginar, encara m’ha fet posar més nerviosa: Dins de casa meva, sense que jo els hi obris la porta, dos nois sud-americans, quadrats com armaris… armaris….
Al pensar això se m’ha fet la llumeta… Armaris.
Dimecres vaig anar a l’Ikea i em vaig comprar un llit d’aquests alts en pla llitera i dos armaris. Me’ls tenien que portar avui i els hi vaig dir que demanessin la clau a la veïna….
Quina vergonya!!!
– Lo siento – he atinat a dir – mentre em cobria els pits amb les mans i recordava de cop la meva nuesa.
– No pasa nada, mujer – bromejava ell – Si esto nos pasa cada dia!
Tots dos hem fet el gest a la mateixa hora d’ajupir-nos per a recollir la tovallola, sense deixar de mirar-nos als ulls.
M’he tapat amb la tovallola i el noi, (més tard m’ha dit que era de Cuba i que es deia Rodobaldo) li ha dit al seu company que baixés cap al camió que ja solucionava ell, això, amb mi.
Mentre en Rodobaldo , m’explicava que havien tingut problemes al muntar l’armari, a mi em flaquejaven les cames i m’he tingut que asseure al sofà, ell seguia allà parla que parla de què si els hi havia faltat peces, de què si una de les fustes no era de la mida adequada i jo allà mig despullada amb aquell tros d’home al costat.
Una no és de Pedra… i com us podeu imaginar, No podia deixar passar una oportunitat com aquesta i mentre ell parlava li he ficat la mà directament a l’entrecuix.
Ell, lluny de tallar-se o de fer-se el sorprès; m’ha abraçat mentre em clavava la llengua fins a la gola i em treia de cop el tros de tovallola que em tapava.
M’ha besat tot el cos, m’ha omplert de suaus mossegades els mugrons i de petites pessigades les galtes del cul. Quan ha arribat al meu pubis, l’ha devorat com si allò fos l’aliment que el mantingués en vida i finalment m’ha girat i ficant-me de quatre grapes, m’ha penetrat.
Com us podeu imaginar; allà s’ha liat la gran tangana entre en Rodobaldo i jo.
Feia temps que no em trobava amb un tros de mascle així. He suat més aquesta tarda que en tota la setmana anant al gimnàs!
A més, hem quedat per demà que em portarà al palacio de la salsa, i em presentarà un munt d’amics més… Interessant oi?
Visca els divendres a la tarda!
Comentaris
29 respostes a «L’armari.»
Veus? al contrari del que es pensa la gent, si tu vols, els d’Ikea t’ho monten
Aquestes coses que escrius en aquest tipus de post, són reals?
A mi no m’ha passat mai una cosa per l’estil!
per un moment m’has preocupat… m’alegro q tot acabés amb una revolcada volguda…
ets pallassa? com q veig tantes fotos amb nassos…
alguna vegada ja havia vingut a parar aquí i havia passat una bona estona…
jiji avui buscant imatges de conills per l’escola i aparèixes de nou tu…
GUAPIIIIIIIIIIIIISSIMES LES FOTOS
CUIDA’T/CUIDEU-VOS
I quan va tornar el company del cubà que???? O no va tornar?? Ai ai ai quines histories!!
Doncs si dius que sues més amb el Rodobaldo que no pas anant al gimnàs, potser que et questions anar sobint a Ikea, per fer petites visites i comprar-te coses que s’hagin de muntar ^^
Pere Lluís Albert , pagant, Sant Pere canta!
Eli… Ja compres mobles a Ikea?
Sonia, Has arribat a mi buscant fotos de conills? Jeje… Els conills del meu barri…je je… No sóc pallassa, però a aquest pas acabaré sent-ho.
kriz_peta… jejejeje… El company del cubà es va quedar al camió!!!
Laia, sortiria car això, no trobes?
jo no he anat mai a l’ikea! així em va!! :PP
Jajajajajajajaja….
Ara totes cap al ikea i a la caixa demaneu pel Rodobaldo!!!
jejeje…
Això…no sabràs per casualitat què s’ha de fer per entrar a treballar a l’ikea? ;)
Donot… crec que no has entés la meva segona intenció quan dic que els d’Ikea t’ho monten
Pere Lluís Albert, Clar que t’he entès…
Èlsinor, ara vols canviar de feina? Mira que per muntar armaris s’ha d’estar fort, eh?
Parles amb coneixement de causa?
o i tant ;-)
pro no eren suecs aquests d’ikea?
no entenc reeee……
No, plastic, eren cubans que han après a “hacerse el sueco“, hehehe…
Doneta … això m’interessa. Com t’ho has fet per estar amb tots els cubans i després decidir que és millor un catalanet???
Plàstic …. Has sentit a parlar del mestissatge… és tracta daixò: cubans fent-se els suecs, suecs morenos com cubans… i coses per lestil…
Èlsinor…. Avui en dia no hi ha res definit!!!
això això he arribat a tu pels conills del teu carrer, jajaja
però m sembla a mi q et serguiré la pista… internauticament… es clar…, ara he de marxar però ja tinc ganes de llegir el q has escrit després… així q no ets/sou pallassos? es ben bé q no t’has de fiar de les aparences, pq tants nassos de pallassos ho feien pensar… i la construcció d’armaris ja veiem q dona per altres construccions… jeje
si coneguessis la meva nacionalitat potser ho entendries…
però tranquil·la, que no dubto que t’ho passessis bé
coi de negrets….. :P
Doneta, tu et creus sempre tot el que llegeixes?
Berta, siguin del color que siguin…. coi!!! jejejeje
No vos cregueu ni la meitat d’eixa història!
P.D.: Collons, si és que encara em fotaran fora de la feina i tot, només per unes “hores extres” emprades en fer un alicatat i un matxembrat… ;)
Eix… Rodobaldo!!!
Pensa que has de tornar per acabar de muntar l’armari, eh???
Hehehehe! vaja amb els cubanitos Donot!!!
No n’he probat mai cap… no se si m’agradarien…
Però a partir d’ara aniré a l’Ikea d’una altra manera!
:p
Jejejeje… Jo tampoc n’he probat mai cap… però no li diguis a ningú!!
Acabo d’arribar de l’IKEA de comprar uns quants armaris… No sé on els muntaré, tant se val, ja m’ho pensaré… Això sí, els hi he dit que per qüestions inexplicables preferiria que en lloc de mossos, em portin “mosses” (d’esquadra no, de les altres…) per muntar els mobles. Quan tot estigui muntat (o desmuntat, veurem on i com acabem) us escric de seguida i us explico fil per randa el muntatge (dels mobles…jajaja)… Suposo que n’hi haurà per dies… Apa, Rodobaldo, t’hi apuntes?. ;)
Jajajajajaja…. Ja m’explicareu que tal!
No se d’on treus aquestes històries, però tens molta imaginació!
A l’igual.
Ben trobat, Rodobaldo… Rabodildo…
Mola el teu blog l’aniré visitant.
Salut, jefa.