El Meu Temps També És Important !

Dec ser una mena d’espècie rara, jo.

Si quedo amb algú per fer alguna cosa, per exemple , anar a sopar durant el cap de setmana o anar a jugar un partit de tenis el diumenge; Encara que dijous o divendres no ens ho recordem contínuament, com ningú m’ha dit el contrari, jo vaig per la vida convençuda que aniré a aquell sopar o a jugar aquell partit.
Si algun altre amic em diu de fer alguna cosa, penso en què ja he quedat i si la cosa que em proposen m’interessa molt més, però molt, molt…. i no vull deixar escapar l’ocasió, doncs truco a l’amic amb qui havia quedat, li explico la situació i quedem per fer aquest partit un altre dia.

Ara bé.
Resulta que la gent no és així.
Resulta que el meu temps val una merda.
Resulta que jo puc perdre el meu temps esperant que l’altre em truqui per dir-me que no farem el que teníem planejat. O que per casualitat sents que parla amb algú d’altres plans pel mateix moment o el pitjor, que parli amb tu, com si no fos gens important el que havíeu planejat. Com si tant sols fossin paraules.

Estimades amistats. El meu temps també és important.