Un Pas Endavant I Dos Enrera.

Llibreta de pensaments dimecres 20-04-2005 a les 22:30 al llit

Dissabte, després dels tallers, vaig anar a can fly a fer un parell de cerveses i xerrar una estona amb aquelles noies. Després vaig marxar a sopar a un Japonès i cap a casa.
No vaig tornar a sortir al carrer fins dimecres a les 20:30… i a les 21:00 ja tornava a estar aquí. Vaig sortir només per anar a la biblioteca i a comprar tabac.

Em sento com el cranc que sóc. Un parell de passos endavant i començo a recular sense cap mena de motiu aparent.
Passo de l’activitat més frenètica a la reclusió més absoluta.
Després de quatre dies tancada a casa em pregunto, Que he fet?” i la resposta és “res”. Quatre dies mirant la televisió, llegint alguna estona i res més…

Com dimonis estic perdent la meva vida d’aquesta manera tant idiota! L’excusa de què no tinc res a fer no és més que això, una excusa. La veritat és que tinc un munt de coses pendents i totalment abandonades que cada dia em passen fugaçment pel cap i me les trec de sobre pensant “més tard”.
La vida està al carrer i jo torno a estar tancada a casa. Això ja fa més de dos anys que dura, no sé quant de temps més ho aguantaré.

M’intento animar amb aquella frase de què a darrera dels núvols sempre hi ha el sol… Però la veritat és que el temps va passant, no sóc cap nena i l’estic perdent tontament…

Però bé, espero que algun dia se’m faci la llum i aconsegueixi tenir una vida normal.

llum

Comments are closed.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox

Join other followers:

%d bloggers like this:
c