Un Pas Endavant I Dos Enrera.
Llibreta de pensaments dimecres 20-04-2005 a les 22:30 al llit
Dissabte, després dels tallers, vaig anar a can fly a fer un parell de cerveses i xerrar una estona amb aquelles noies. Després vaig marxar a sopar a un Japonès i cap a casa.
No vaig tornar a sortir al carrer fins dimecres a les 20:30… i a les 21:00 ja tornava a estar aquí. Vaig sortir només per anar a la biblioteca i a comprar tabac.
Em sento com el cranc que sóc. Un parell de passos endavant i començo a recular sense cap mena de motiu aparent.
Passo de lactivitat més frenètica a la reclusió més absoluta.
Després de quatre dies tancada a casa em pregunto, Que he fet? i la resposta és res. Quatre dies mirant la televisió, llegint alguna estona i res més…
Com dimonis estic perdent la meva vida daquesta manera tant idiota! Lexcusa de què no tinc res a fer no és més que això, una excusa. La veritat és que tinc un munt de coses pendents i totalment abandonades que cada dia em passen fugaçment pel cap i me les trec de sobre pensant més tard.
La vida està al carrer i jo torno a estar tancada a casa. Això ja fa més de dos anys que dura, no sé quant de temps més ho aguantaré.
Mintento animar amb aquella frase de què a darrera dels núvols sempre hi ha el sol… Però la veritat és que el temps va passant, no sóc cap nena i lestic perdent tontament…
Però bé, espero que algun dia sem faci la llum i aconsegueixi tenir una vida normal.