TERÀPIA.

No em refereixo al psicòleg, tot i que és dijous i més tard hi he d’anar-hi.

Avui he tingut que recórrer a la meva teràpia per arrencar-me un somriure.

De bon matí m’he ficat a fer la pallassa per adonar-me de quan ridícul pot ser tot plegat.

Com sempre, ha funcionat.

Aquests dies a Ripoll han remogut quelcom dins meu.

El fred que hi fa, no li resta atractius. Hi ha una llum clara i neta; res a veure amb la llum de Barcelona. L’aire és pur i el sol té una escalfor i color molt diferent.

El meu pis d’allà no està del tot acabat, però aquests dies que hi he estat, han fet que m’entrin ganes de tornar a casa.

Tornar, després de quatre anys a tenir la meva casa. Els meus mobles. Els meus moments de solitud al meu aire. No tancada en una habitació de 8 metres quadrats, sinó en un pis ampli i ple de llum, amb vistes a totes les teulades de la vil·la i a un munt de muntanyes de més de 2000 metres…

A més, allí; deixaria de ser la persona anònima que sóc ara, per a ser la Clara. Em trobaria amb els amics el divendres, per anar a sopar i els dissabtes per a fer alguna cosa plegats, les meves germanes i nebodes les tindria a un pas.

Potser també hi ha la possibilitat de fer allà, els cursos que vull.

M’ho he de repensar, no vull tornar a fugir com faig sempre, i crec que si marxés en el fons és el que faria… Però aquella llum…

Per cert, arriba la primavera!!!

El sol ja comença a entrar a la meva habitació, molt tímidament i només uns minuts, però això és el principi. Ara ve el temps més maco per a aquesta casa. El sol tocarà als matins al terrat i quan tota la ciutat encara tindrà fred, jo estaré esmorzant en màniga curta al sol…

Quina vergonyaQuan em llevo als matins sóc així… :D

Comments are closed.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox

Join other followers:

%d bloggers like this:
c