TOT DEIXA LA SEVA EMPREMTA.

Jo, tu, ell, nosaltres vosaltres, ells……

Tots deixem rastre per on passem; uns, els deixem bo i altres no tant. La qüestió és que a tots, ens agrada sentir que som importants per a algú i que el nostre camí no ha estat en va.

En aquest món, on sembla que tot va de dos en dos, on la dualitat pot ser la teva amiga o ser part de l’espasa que, per l’esquena, travessa el teu cos i et lleva la vida; a vegades m’entren unes ganes horribles de cridar. De rebel·lar-me contra tot i tothom; de treure tota la fúria que hi ha dins meu per a intentar que els demés no em trepitgin més.

Jo també sóc important. Tot i que estic pràcticament sola, em sento part vital d’aquest món. Tinc sentiments i sensacions, tinc persones estimades, amics i familiars. Existeixo. Sóc una persona; sola, però persona.

Vull que quedi clar, encara que els que em llegiu normalment ja ho sabeu, que això no pretén ser cap blog mediàtic ni popular.

Això és senzillament el meu dip, encara que no us agradi la paraula.

És el meu diari personal, on deixo anar les meves inquietuds i vivències. On parlo amb els que tenen ganes de parlar amb mi, sempre amb molt de respecte i amor.

El món ja és prou cruel allí fora, com perquè la crueltat tingui cabuda aquí.

Sap greu veure que no tothom és igual de bo. Però per mala sort, tard o d’hora ja hi ha qui s’encarrega de tirar tots els teus somnis pel terra.

Però no tenen en compte que som forts.

Tots deixem la nostra empremta, per allí on passem.

Jo estic convençuda que el que desprenc és un reflex del meu interior. Sé que és bo.

No sé si té gaire sentit tot el que he escrit, però he intentat explicar com em sento.

Problemes … alegries…

Fins i tot els ànecs van de dos en dos.

;)

Comments are closed.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox

Join other followers:

%d bloggers like this:
c