A PUNT PER MARXAR.

He passat una nit horrorosa.

No podia dormir i quan ho aconseguia apareixien els mals somnis.

Com sol passar en aquests casos, m’he quedat ben adormida a partir de les 7 del matí fins a les 9 que a la meva companya de pis l’hi ha donat per ficar-se a passar l’aspiradora.

Ja tinc la bossa amb la roba preparada, he estat parlant amb el paleta i ara em dutxaré i cap a Ripoll, que hi falta gent.

El que son les coses, l’altre dia el paleta em va dir que fins la setmana que bé o l’altre, no podia venir a ficar un tub i acabar tot el que ha deixat a mitges, però quan em va demanar que li pagués els 3.000 euros del parquet i li vaig dir que fins que no estigui tot acabat no cobrava; sembla que ha fet que trobés temps per tot. Demà venen.

Jo estaré allà per comprovar-ho. Ja n’estic farta d’aquesta obra que no s’acaba mai.

Estic nerviosa, em costa controlar l’angoixa que em provoca tot això.

A part tinc ganes de gaudir una mica del meu pis nou abans de llogar-lo. Perquè ja ho he decidit, no puc marxar a viure altre cop allà, em moriria d’avorriment.

Ja sé que pràcticament no surto de casa, però al menys quan ho faig estic a Barcelona. El ventall de coses a fer aquí no té res a veure amb el que podria fer a Ripoll. Allí sempre hi puc anar si vull, hi ha tota la família i els meus pares tenen un pis a Campdevànol que no utilitzen pràcticament mai, estan sempre a l’Escala.

Vaig per feina, que sinó no marxaré.

Ja m’aniré connectant des de casa de la meva germana. ;)

 

Comments are closed.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox

Join other followers:

%d bloggers like this:
c