PENSAMENTS ESTÚPIDS.

Fa uns quants dies que em passen pel cap coses d’allò més estúpides i sense sentit.

Com deia en Denke sembla ser que la tardor porta records del passat. Però els porta amb una vida, que tan mateix semblen records d’aquest matí o ahir a la tarda.

Per exemple:

Aquests últims dies no puc deixar de pensar en la gent que he conegut i que ja no en sé res d’ella.

Gent que m’he apreciat, estimat, desitjat o tot plegat…je je je…

Com pot desaparèixer així, de cop i volta, la gent, de la teva vida?

Jo estic d’acord en que la vida et fa canviar de lloc, de situació i que poc a poc vas perdent contacte amb gent amb la que anteriorment tenies molta confiança. Però la gent de la que parlo, es gent que desapareix. Hi he arribat a una conclusió. Aquesta gent no existeix. Son fantasmes en vida.

Gent que d’un dia per l’altre canvia d’amics com qui es canvia de sabates, no valen la pena.

Un altre exemple de les tonteries que em passen pel cap:

Sabeu el conte aquell del pastor bromista que anava cada dia corrent a avisar a la gent que venia el llop? Després se’n reia de la pobre gent que anava a ajudar-lo amb les seves ovelles… Al final, el dia que va venir de debò el llop, ningú se’l va creure.

I us preguntareu: “  A que ve això, ara?”

Doncs no ho sé, ja he dit que penso coses estúpides…

També estic pensant molt amb el meu ex. Divendres em va trucar. En aquest blog l’he anomenat molt per sobre. Suposo que em costa parlar-ne. És una peça essencial per entendre que passa dins el meu cap.

Forma part de la meva autodestrucció i a l’hora en va ser instigador i víctima de ella.

Encara no estic preparada per a parlar-ne.

Però bé; el passat no és més que això. Passat. Tot i que es necessari entendre el que t’ha fet com ets, ara és hora de mirar endavant.

Una foto feta caldo…del dia que complia 14 anys… je je

;)