CONVERSA TELEFÒNICA.


 – Hola, que tal? Esteu bé?

 – …………………………………………………………..

 – Que si..

 – …………………………………………………………..

 – Ara començo a sentir-me de nou jo.

 – ……..

 – Estic bé, gràcies.

 – …….

 – No. Això no implica que estigui curada, no ho estic.

 – …….

 – Doncs ho sé, per que encara em fa pànic sortir de casa molts dies.

 – …….

 – Si, ja sé que surto més, però ho faig per obligació.

 – ……

 – Sóc jo la que m’obligo a fer-ho.

 – ……

 – És diferent obligar-me a sortir que sortir per que en tinc ganes…No?

 – …..

 – si, ja ho intento. Creus que si no ho intentés m’obligaria a fer coses?

 – …..

 – No. No és suficient. Dilluns i dimarts em tanco a casa. Dimecres i dijous m’obligo a anar als tallers i encara no hi vaig a tots i el cap de setmana em torno a tancar.

 – ……

 – Si, ja ho sé que et vaig dir que ara sortia més i que tenia més amics, però això no vol dir que estigui sempre amb ells…

 – ………

 – Senzillament, a vegades no tinc ganes de fer res, A tu no et passa? Doncs millor per tu.

 – ….

 – Escolta, deixaré de trucar-te, ja m’atabalo prou jo, com per que vinguis tu a atabalar-me més.

 – …..

 – Apa, fins un altre.

 – …..

 – Si, ja em cuidaré… Apa, adéu, dóna records….

 

Plof…..tu… tu… tu… tu ……….tu… tu… tu… tu

 

 – pfuuuuuuuuuuuuu….!!!!

 

A vegades ens rallem per res amb la gent que estimem.

Comments are closed.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox

Join other followers:

%d bloggers like this:
c