Avui fa 4 mesos que vàrem passar una tarda junts per primer cop. Feia més dun mes que parlàvem pel msn i ja ens coneixíem de haver-nos vist pel carrer, però tot i així, recordo els nervis que tenia.
La meva compi de pis em va fer una sessió de fotos mentre jo em vestia, estava histèrica!
Va ser un dia fantàstic, quan tinteressa alguna cosa pots ser la persona més encantadora del món.
Quatre mesos desprès, em segueixo ficant histèrica cada vegada que the de veure; per no explicar com estic les vegades que et vull veure i tu no en tens ganes.
Avui he estat repassant les nostres converses pel msn, abans i just després daquell dia; Quantes tonteries! Quantes promeses encara no complides!
Em deus un curs de patinatge, un de photoshop i un de ilustrator!!! Per no parlar del 350 Polvets… del disseny pel meu blog, de la mandra per marxar de casa, de dormir algun dia junts i moltes coses més.
Ets una persona entranyable, ets com un cadell perdut al mig de la ciutat caminant espantat entre les cames dels vianants. Pena que no et deixis anar més i gaudeixis dels moments; que no acceptis lamistat que tofereixen; que ho vulguis controlar tot, just quan ja està tot descontrolat. Pena que et creguis el melic del món i parlis, parlis i no escoltis; sense adonar-te que la gent que tenvolta també té dies bons i dies dolents, que també necessita una carícia i una paraula amable.
Però bé, sobre aquestes coses ja en hem parlat abans.
Estic segura que ara mateix deus estar emprenyat com una mona de llegir això aquí. Però relaxat…i si vols, vine i ja et faré relaxar jo.
Hi ha coses que no canvien mai i Hi ha coses que mai es repeteixen.
Per sort, Feia molt temps que no escrivia res en aquest cantó del meu diari, les coses han canviat molt.
Sóc molt més forta, estic més segura de mi i gairebé sóc feliç; si més no a estones.Com a mínim he après a no queixar-me tant i a no mirar-me tant el melic.
Us agrada:
M'agrada S'està carregant…
Comentaris
3 respostes a «LA PRIMERA TARDA JUNTS.»
optser aquest comment es nomès una de les cagaradetes q vaig deixant per el món… desconec la història, xo personalment estic orgullós de coneixe´t. I content de llegir l´últim paragraf.
aquest article m’ha agradat molt. però que molt eh! hi ha molt d’amor en aquestes paraules. recordar aquells moments tan feliços és fantàstic, a què si? això és perque encara estas enamorada. te sents més forta pero encara estàs enamorada i això és fabulos. forta i enamorada.
Doncs simplement dir-te que continuiis aixi, la millor forma de solucionar un problema es fer-li front i veig que estas rodejada de bona gent la qual t’ajudarà a fer-ho, i segur que no et donen la raó com als bojos.