ENTRE AMICS.

L’alegria ha tornat a mi!!!

Ahir em vaig adonar que el que necessito realment és el contacte humà, el estar entre amics em dona una vida i una energia que desgraciadament no tinc si em sento sola.

Suposo que a tothom li deu passar en més o menys grau, però en mi és extrem.

Dues setmanes sense veure ningú de la colla  (tot i que vaig estar amb la meva amiga de Mallorca la setmana passada) i m’he anat pansint poc a poc, fins arribar el punt de no voler sortir de casa, altre cop.

Dissabte vàrem quedar per anar a un concert, i no m’hi vaig presentar. Vaig parar l’ordinador, el mòbil i em vaig desconnectar del món.

Ahir, vaig estar a punt de fer el mateix, havia dit que aniria al concert de l’Oriol, però un cop vestida i a punt, em va entrar el pànic a sortir al carrer i em vaig començar a fer aquelles preguntes estúpides de : Que hi pinto jo allà? De que serveix anar-hi? … La meva compi de pis, al veure que m’estava entrant el mal rotllo, es va canviar i amb l’excusa de treure el gos (Cosa que ja havia fet) em va acompanyar un tros de camí.

Segurament si no hagués estat per ella encara estaria vestida, amb les claus a la ma i donant voltes pel terrat preguntant-me: Hi vaig o no hi vaig?

El resultat va estar un vespre de lo més agradable, vàrem estar escoltant el concert de l’Oriol, que ahir tocava el baix i gaudint de les lletres de les cançons de l’Héctor. Va ser molt diferent de l’ultima vegada, temes més tranquils i, menys una versió, tots propis .

Desprès vàrem anar a menjar uns falafels a la rambla del raval amb en Salva & companyia i ens vàrem acostar al Zarabanda a fer una birra tot escoltant un parell de temes del grupet de l’Esteve, a la jamm que allí es feia.

Que bé se’m va ficar el vespre. La xerradeta amb el Salva, l’Esteve, La mari… Era el que necessitava, estar entre amics.

L’Oriol i l’Héctor.


L’Esteve…al Zarabanda

;)

Comments are closed.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox

Join other followers:

%d bloggers like this:
c