I NO ES PODIA MOURE

Alguna cosa es va moure a prop seu.

Va sentir una respiració agitada al costat de la seva orella, es va intentar moure però el seu cos no li responia. Quelcom moll li va fregar la cara .

Va intentar recordar que havia fet, tenia que esbrinar que li passava. No podia obrir els ulls.

Semblava ser que estava estirat sobre quelcom moll, poder era gespa. Va recordar que havia estat sopant amb els amics mentre mirava el futbol… Havia begut molt? … Si, era allò. La beguda últimament no se li ficava massa bé.

Ara que ja tenia el cap més clar va intentar posar-se dret, però els braços i les cames no li responien. No hauria tingut un accident? No podia ser, si ell no conduïa i no recordava haver pujat amb cap mena de vehicle… Però, pensant-ho bé… Recordava alguna cosa?… Estava al bar sopant…i res més…No recordava ni el resultat del partit!

Va tornar a sentir moviment a prop seu, i tot seguit, una terrible ferum li va arribar. Deu meu, on dimonis es trobava? Que era aquella pudor?
Va poder obrir els ulls i va veure un gat que cagava davant seu – Gat del dimoni fuig d’aquí! – va cridar. El gat al sentir allò va sortir esparverat.

Ell va tornar a tancar els ulls; la pudor era inaguantable, no podia moure el cos i per el havia pogut veure estava en mig d’un marge o un bosc….plovia …i no es podia moure

Va deixar d’intentar-ho i es va quedar allà quiet notant com les gotes d’aigua li mullaven la cara.

Altre cop va sentir moviment al seu costat, primer va sentir uns pels durs que li tocaven la cara, tot seguit va notar com li oloraven la boca – merda de gat! – va pensar. Va obrir de nou els ulls i sobre el pit, olorant-li la cara va veure horroritzat, una enorme rata de claveguera…i no es podia moure.

Paranoia de tornada a casa….

Comments are closed.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox

Join other followers:

%d bloggers like this:
c