VOLUBLE

Es curiós, lo capritxós que es el meu estat d’ànims.

 

Uns dies toco el cel amb la punta del dits i els altres estic ben enfonsada dins l’infern.

 

Avui ha estat un dels del infern i no degut a la calor que ha fet…

 

Jo m’ho faig i jo m’ho desfaig…. dec tenir un seriós problema d’hormones o neurones o qualsevol cosa per l’estil…. per que no acaba de ser normal aquesta desgana que m’agafa quan menys m’ho espero.

 

Fins i tot estic escrivint això sense saber molt bé que es el que hi vull explicar. Però ja em sol passar això també, i sovint al intentar fer una síntesi del meu estat d’ànims m’animo; per que veig on és el motiu.

Però crec que avui no és el cas.

 

Avui, el motiu de aquesta tremenda desgana crec que és la desil·lusió. (En realitat tot va començar ahir a la tarda). Varies coses no han sortit com jo volia o desitjava i bé, com sempre el meu minúscul cervell és un xic fantasiós i es munta ell sol una enorme pel·lícula…

 

Hem dit més d’una vegada que el sentir-se feliç depèn molt de com et sentis amb tu mateix. Jo avui em sento gorda, tonta, lletja i molt poqueta cosa.

 

Poder estic un xic refredada, doncs em sento molt i molt cansada.

 

Vaig a dormir i espero que demà, més relaxada i tranquil·la, ho vegi tot més clar.

 

 

 

 

 

 

 

Ara mateix em donaria cops de cap a la paret o quelcom per l’estil…Uhmmmm… Optaré per mirar la tele…. que és pitjor.

(Esteve…espero puguis disculpar el que no hagi vingut…no tenia esma per a fer res).

Comments are closed.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox

Join other followers:

%d bloggers like this:
c