A vegades (massa sovint, darrerament) em sento així:
Se m'escapa tot per tot arreu. No em puc contenir. No dono a l'abast amb tot el que porto a sobre.
Tinc ganes de: Deixar-me anar i fluir. Ser lliure per anar on vulgui i com vulgui. Arrasar amb tot el que se'm posi per davant. Vull estar Plena de força. Agafar el que crec que em pertany. Omplir-ho tot de vida. Sentir que la meva vida té algun sentit per algú i que serveix per alguna cosa….
Darrerament em sento com si fos un riu a punt de desbordar-se.
2 respostes a «Desbordant-me»
Aiii dona, doncs desborda’t!!!
Fer-ho de tant en tant és sa!!! ;)
Endavant les atxes!!!
:)
Ja m’agradaria, ja! Però saps que sóc massa correcte.
Tot i que potser deixaré de ser-ho, de totes maneres de que em serveix ser així?
;)