Un Silenci i Una Abraçada.
Hi ha moments en què no són necessà ries les paraules.
Hi ha moments en què no són necessà ries les paraules.
Estic asseguda al sofà mirant la televisió, quan de cop, sento que el cor se maccelera sense cap motiu aparent.
Als voltants de lAvinguda Joan XXIII de Barcelona: Pffffffffffffffffiiiiiii…………..POUM!! Pim.. Pam… Pum….
Hagués pensat que allà acabava tot, que la seva llarga vida havia arribat al seu ocàs irremeiablement; solament recordava haver estat estès …
Vaig trobar el senyor Miralles al pont que creua el riu i divideix la ciutat de les afores.
La noia de la samarreta a ratlles va sortir corrents de la botiga de lestació.
Ho havia observat milers de vegades a les pel·lícules i es va disposar a saber que sentiria fent-ho.
Quin espant! Quin horror!
Avui el meu relat es en castellà, No sé per que, però es així com m’ha sortit.