Currently browsing category

absurds, Page 2

Un Silenci i Una Abraçada.

Hi ha moments en què no són necessà ries les paraules.

Alienació Mental Transitòria.

Estic asseguda al sofà mirant la televisió, quan de cop, sento que el cor se m’accelera sense cap motiu aparent.

Darrera Confusió.

Als voltants de l’Avinguda Joan XXIII de Barcelona: Pffffffffffffffffiiiiiii…………..POUM!! Pim.. Pam… Pum….

COM UNA ENGRUNA DE PA.

Hagués pensat que allà acabava tot, que la seva llarga vida havia arribat al seu ocàs irremeiablement; solament recordava haver estat estès …

EM SUÏCIDARÉ…. QUAN TINGUI TEMPS.

Vaig trobar el senyor Miralles al pont que creua el riu i divideix la ciutat de les afores.  

ESPERANT…

La noia de la samarreta a ratlles va sortir corrents de la botiga de l’estació.

UNA AVENTURA IMPRUDENT.

Ho havia observat milers de vegades a les pel·lícules i es va disposar a saber que sentiria fent-ho.

MONÒLEGS BAIXOS….

Quin espant! Quin horror!

EL CREADOR DE SONRISAS.

Avui el meu relat es en castellà, No sé per que, però es així com m’ha sortit.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox

Join other followers:

c