UNA AVENTURA IMPRUDENT.

Ho havia observat milers de vegades a les pel·lícules i es va disposar a saber que sentiria fent-ho.

El primer que va fer, va ser escollir l’escenari. Tenia que buscar un lloc on la seva proesa no fos percebuda per massa gent o causaria el pànic. Qui sap, potser farien que vingués la policia i no volia complicacions amb la llei.

Una vegada es va decidir per un lloc concret, va dedicar diversos dies a observar els horaris, en quins moments hi havia menys gent, els diferents conductors i sobretot; en quin punt de l’arribada començaven a frenar i fins a on arribava el tren..

Després de tres setmanes d’observacions, el diumenge, un cop ho va tenir tot calculat, va decidir que ho faria el dimecres següent.

La setmana se li va fer especialment llarga, tot esperant tan gran esdeveniment, per les nits li costava dormir i durant el dia els nervis li corroïen les entranyes.

A mesura que es va anar apropant el dia escollit, la por va començar a amenaçar-lo; fins a arribar al punt de dubtar de si podria portar a terme la seva aventura.

Curiosament la nit del dimarts va dormir plàcidament i quan es va despertar, després del desdejuni i la dutxa, va agafar la seva motxilla i es va dirigir a l’estació.

Va arribar d’hora i mentre esperava l’arribada del tren va repassar una vegada més el seu pla; esperava que no fallés res. Que tot sortís tal com ho havia planejat.

Per fi va arribar l’hora i el tren va anar entrant a l’estació. Es va apropar a l’andana i just quan el vagó va començar a frenar, es va posar a córrer i es va llençar davant de la locomotora, es va sentir el soroll dels frens del tren i quan aquest ja es va haver parat; el maquinista va sortir terriblement blanc i cridant: Però xaval, estàs boig o que?

Ell, es va aixecar rient, es va ficar bé la roba i va sortir corrent cap a casa seva. Ho havia aconseguit.

Ja sabia que se sentia quan hom està a punt de ser atropellat per un tren.

Comments are closed.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox

Join other followers:

%d bloggers like this:
c