Categoria: Dia A Dia

  Sembla mentida…. avui fa un mes que vàrem anar al concert de L'Esteve i vàrem conèixer en persona al Tito el pato. I per cert, ara que hi penso… des d'aquell dia, què no l'he tornat a veure…. Deu estar de vacances?  

  A mi cada any em dona per fer coses més rares…. A vegades em pregunto quin dia deixaré de sorprendrem a mi mateixa i tindré la vida tranquil·la que sempre he volgut tenir (Ara que ho dic…això no sé si és massa veritat….) Ara què per ordre dels meus amics ja he celebrat els…

Tant sols hi ha una cosa que avui m'agradaria veure des de la finestra: Neu!Si fos Central Park nevat; encara millor.  I si a més a més, estigués en un pis calentó i acompanyada d'algú ben dolç que tinc al cap… doncs ja, seria perfecte, no? Somiar segueix sent gratuït… Així què, seguiré somiant davant…

   ¡¡¡ɐןןɐʇuɐd ɐן ɐ ɐʇןoʌ ɐן ıן-ɹɐuop ¡ıs :ɐʇsodsǝɹ ɐן ¿oɥ-ɹɐıʌuɐɔ ɹǝd ɐsoɔ ɐunƃןɐ ɹǝɟ ɯǝpod :sé ɐʇunƃǝɹd ɐן˙sǝʌǝɹ ןɐ ɐuoıɔunɟ ʇoʇ ˙ƃıoq uǝq àʇsǝ uóɯ ʇsǝnbɐ ˙˙˙˙ɐɹǝuɐɯ ʇuǝɹǝɟıp ǝp sǝsoɔ sǝן ǝɹnǝʌ ʇǝɟ ɐɥ,ɯ ɐuıǝɟ ǝp ʎuɐdɯoɔ un ınʌɐ

 Quan varem estar a New York ens varem trobar de tot. Gent que quan li parlaves del Bronx et demanaven si ja duies pistola per entrar, i gent que deia que allà era com a tot arreu, que si anaves carregat d'or, et fotien el pal al Bronx i a la Conchinchina, però que si…

  Avui mateix, jo he estat fent de turista unes quantes hores. M'he tele transportat, (com aquell que diu…) a Salt lake city i a Las Vegas. Ara és possible fer turisme virtual. No et gastes un cèntim, vas ràpid i no perds dies de treball ni de vacances.

  Aquesta setmana tinc els meus dubtes sobre si podré sobreviure-la.  Estic dient que si a qualsevol activitat que em proposen… Caminar, córrer, bàdminton, sortir de nit… Feines vàries…

    Ahir Dijous, vaig fer el que m'havia compromès a fer. Vaig anar de voluntària als eurogames. En un altre moment m'ho hagués passat molt bé, però ahir sentia un buit dins meu.  

      Fins aviat! Et trobaré a faltar!

      Sovint els somnis  més meravellosos es transformen en els nostres pitjors malsons. Aneu amb compte amb que somieu!

  Estic molt enfeinada amb el meu millor regal.     Últimament sóc dona de poques paraules… ;)

  Només tinc una cosa a dir: El meu aniversari no és fins el dia 11 a les 7 de la tarda. Que no m'assabenti jo, què ningú el celebri abans, eh? ;)  

    Cada dia al matí, intento trobar un motiu per somriure. Sempre hi ha alguna cosa magnífica en la que pensar o que recordar. Si no la trobo, intento fer un exercici que s'anomena el somriure interior. El problema ve, quan tinc tant enrenou al cervell, que m'oblido de pensar en mi, i només…