A vegades m’oblido de somriure.

 

 

Cada dia al matí, intento trobar un motiu per somriure.

Sempre hi ha alguna cosa magnífica en la que pensar o que recordar. Si no la trobo, intento fer un exercici que s'anomena el somriure interior.

El problema ve, quan tinc tant enrenou al cervell, que m'oblido de pensar en mi, i només penso en els problemes.
Aquests dies, ho reconec… a vegades m'oblido de somriure.


 

Avui podia haver estat un dia d'aquests. Després de passar una nit curta i amb força angoixa pel tema del pis, si no hagués estat per la música que m'ha transportat momentàniament a un altre món, potser m'hauria oblidat de somriure!

 

:)

 

Comments are closed.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox

Join other followers:

%d bloggers like this:
c