Ara Que Ningú Ens Escolta…

Ara que tothom ha marxat de vacances i només quedem tu i jo aquí…

En la intimitat que aquesta solitud comporta, mentre gaudim de la llum de la lluna i de la frescor de la nit; deixa’m fer-te còmplice meu i explicar-te el somni de l’altre dia.

Sembla ser, que el lloc on el somni es desenvolupava, era un immens dormitori com els que hi ha a refugis d’alta muntanya. Tot i que fa molt temps que hi vaig anar, juraria que era dalt de tot del refugi de la Renclusa, camí de l’Aneto. Si has passat per allí, sabràs que  la part de dalt està preparada per a què molta gent hi pugui dormir. Cada un posa el sac de dormir al costat de l’altre, sobre les tarimes que hi ha a banda i banda de la cambra, i el resultat és, que acabes dormint al costat d’un complet desconegut.
Si no hi has anat mai has de saber, que la idea de creuar aquella glacera desconeguda i de fer un pic de 3.404 metres; amb el perill de les esquerdes, el tenir que calçar-te els grampons i de saber utilitzar el piulet en cas de necessitat, fa que tinguis els nervis a flor de pell. Però a més a més, si aquesta és la primera muntanya d’aquestes dimensions que puges, els nervis es converteixen en dubtes i els dubtes amb inseguretat.

Doncs bé; el que et deia… Vaig somiar… amb tu. No era el teu físic, però si la teva ànima, la que estava dins el cos que em va seduir. Estàvem al refugi de la Renclusa, a 2.100 metres d’alçada, no ens coneixíem, però tots dos intentàvem dormir. L’un al costat de l’altre.
Curiosament no recordo que hi hagués ningú més dormint; tot i que segur que era ple; sempre ho està.
Jo veia la teva silueta al meu costat i tot i que estava mig adormida, notava una forta necessitat de tu, que estaves allà. Sentia la teva presencia, notava la teva escalfor… i això m’excitava.
Sóc tímida per naturalesa i la por, em feia quedar-me quieta, donar-te l’esquena i desitjar.
Saps quan el desig és tant fort que sembla que tot tu estiguis a punt d’explotar? Doncs així estava jo. Però per sort tu et vas començar a acostar; poc a poc, primer una carícia al cabell, després a la galta… El meu baix ventre estava com electricitat i una forta pressió interior em va fer girar cap a tu. Una mirada, una abraçada, un petó clandestí i d’aquí ja; amagats sota les flassades, la més absoluta passió. El meu sexe, la teva pell. Un munt de sensacions extasiants i secretes, esclataren al entrar en contacte els nostres cossos. Tendresa, suavitat, amor, passió, dolçor, exquisitat, delicadesa, entusiasme, afecte, estima, amistat…

Et vull tornar a veure; i aquest cop de veritat…

Aquesta nit mentre dormi, t’estaré esperant….

foto de la pujada per la glacera del Aneto

Comments are closed.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox

Join other followers:

%d bloggers like this:
c