VES-TE’N…

Llibreta de pensaments. 10-11-2004 23.30h al llit…

 

Hi ha moments a la vida que una s’’ha de vestir de cuir, agafar el fuet i començar a picar.

 

No és agradable el tenir-ho que fer, però es imprescindible per a continuar vivint.

 

 

…Ves-te’n quan puguis per que ja no en vull més, no em tornaran a afectar els teus simples moments.

 

Ves-te’n per que el temps no el recuperaré, la meva força interior no la vas arribar mai a comprendre.

 

És el meu espai i no el cediré.

 

Ves-te’n a la que puguis per que et voldria matar, em defensaré des d’’ara fins el final.

 

Deixa’’m en silenci, ja no hi ha res més a parlar.

 

Ves-te’n sabent que ja no pots tornar.

 

Ara sóc jo la que decideix el que ve i el que se’n va….

 

 

Una vegada has picat on calia, et tornes a sentir lliure i bé. Fora mal somnis i dolor. Perquè continuar amb qualsevol agonia?.

 

Tornem a somriure i a passar-ho bé.

 

 

:green: