Etiqueta: Dia A Dia
-
tick, tick, tick…
La vida passa massa ràpid… voldria que tot anés a un ritme més pausat. Despertar-me al matí i poder estar una bona estona fent el mandra al llit. Tindre temps de sobra per treballar, passejar, menjar, fer esport, estudiar, llegir, estimar… fer-ho tot amb temps i calma, sense rellotge i sense preses.
-
Sol i platja.
Sembla que el temps ens vol tornar el que no ens havia donat massa aquest estiu. Dies assolellats i brillants. Amb temperatures ideals. Crec que mai havia estat un 12 d’octubre a la platja, al mediterrani. Però he de dir que per mi genial, com diu en Toni de Sant Pol: Hauria de ser…
-
Una abraçada?
En el fons tots volem el mateix: Sentir-nos estimats i respectats. A tots ens agraden unes paraules amables, una abraçada amiga i una mirada de complicitat.
-
La por.
L’altre dia em varen dir mig en broma, responent a un comentari meu: “Tanta por, tanta por… de que et serveix?” Vaig fer veure que no ho sentia, o vaig continuar fent el que estigués fent en aquell moment (que de ben segur era quelcom agradable) però ja hi porto força dies donant-li voltes i…
-
-
El miracle de la vida
Diumenge al vespre, després de més de 2 mesos de no cuidar les meves plantetes, m’hi vaig posar:
-
Gràcies Sol!
Tot passa per algun motiu. Ahir vaig poder estar a la platja, per primera vegada aquest any, i vaig estar-hi de 17:30 a 19:30. Avui he vingut de bon matí, el sol, que és molt savi, ha cridat un munt de núvols per tal que jo no em cremés ni passés calor a la…
-
Tot és diferent.
No se que he estat fent les darreres setmanes però fa 2 dies que camino per la ciutat en estat de xoc. No reconec carrers, no reconec colors, les eternes bastides que engalanaven, d’anuncis consumistes les façanes, han desaparegut i gairebé no reconec els edificis que hi ha sota.
-
Rutines trencades
M’agrada despertar-me al mati sense presses, preparar-me el meu suc de fruites i gingebre, la llet de soja amb cafè , i l’amanida per dinar a la oficina, amb tota la calma del món. Netejo i endreço la cuina i em sento a esmorzar, davant del ordinador, per llegir el que ha passat al mon…
-
Segur que al final arribes aquí.
Després de molts dies de no escriure res, per fi m’he decidit a escriure 4 coses. M’encanta el punt de que el blog ara mateix no el segueixi ningú. M’encanta tots els canvis de servidors, sistema de blogs i coses estranyes que he fet en els darrers mesos i que m’han permès ajuntar el últims…
-
Em sento impotent de no saber ajudar-la.
Fa més de 15 anys que comparteix la vida amb mi. Hem viscut coses increïbles juntes. A Ripoll, Mallorca, Barcelona… Hem anat creixent mirant-nos fixament als ulls cada vespre i acariciant-nos suaument de bon matí per desitjar-nos un bon dia.
-
Sembla que tornem a ser-hi!
Hola a totes i tots. Als que em coneixeu des de fa poc temps o als que vàreu coneixen el meu alter ego “Do no disturb, Aka: Donot” Gràcies a la paciència i bon cor de l’Sturmix i del Josep Ma, he aconseguit fer quelcom que m’entusiasmava: Ajuntar diferents trossos de mi en un…
-
-
Matins perillosos a Ca la Clara
Entrar a la cuina a les 7 del matí i preparar-se el dinar en lloc del esmorzar…Estar a punt de tirar llet de soja a dins del suc de síndria, pastanaga i gingebre, en lloc de dins la tassa. Estar a mig esmorzar i pensar que hi ha alguna cosa estranya i veure que…
-
Sigueu benvinguts, passeu, passeu, de les tristors en farem fum…
No se per quin estrany motiu en aquesta vida quan et manca un tipus de cosa, et manca totalment. M'explico: Un any de sequera no ve mai sol, sempre és una temporada de sequera.