Marató pobresa: a favor o en contra?

Tothom està d’acord en què cal lluitar contra la pobresa. En el cas de la Marató contra la Pobresa de TV3, però, no tothom coincideix a valorar positivament la iniciativa, pel perill que no s’arribi a denunciar els veritables culpables que ens han dut fins aquí. Una notícia de la Coordinadora d’ONGD i ams de Lleida.

Recull elaborat a partir del que ha publicat Solidaries

La pobresa té causes. Les causes tenen responsables. La pobresa té responsables de Iolanda Fresnillo

“…l’empobriment creixent de la població catalana no és una epidèmia que sorgeixi del no res, sinó la conseqüència d’uns fets i d’unes polítiques determinades…Més enllà de sensibilitzar la població per a que aporti el seu granet de sorra en forma de recursos econòmics, és imprescindible que posem sobre la taula les responsabilitats que s’amaguen darrera de la situació d’empobriment que estan vivint avui milers de famílies catalanes i d’arreu del món. Només fent front a les arrels del problema podrem construir, entre totes i tots, un món sense desigualtats i, per tant, sense pobresa.”

És millor fer aquesta Marató que no deixar de fer-la Antoni Bassas al Blog Marató pobresa:

“Tothom sap que la Marató no solucionarà la pobresa de Catalunya, ni pretén substituir les obligades polítiques socials, igual que la Marató del desembre no substitueix les polítiques sanitàries. Però la nostra exigència als poders públics perquè assegurin la igualtat d’oportunitats i corregeixin la injusta distribució de la riquesa no pot ser una excusa per a la inacció. És millor fer aquesta Marató que no deixar de fer-la. L’endemà de la Marató, la vida de milers de persones serà una mica menys difícil.”

També podeu consultar en aquest enllaç del Blog Marató pobresa diferents espais televisius interessants que han aprofundit aquests dies en variats aspectes de la pobresa i l’exclusió social.

Marató contra la pobresa: ¿no seria més adient incitar a la rebel·lió contra la injustícia? de Jaume Funes al seu blog.

“Una marató hauria de servir fonamentalment per a generar rebel·lió col·lectiva contra la injustícia que aprofundeix les desigualtats. El marcador final no hauria d’indicar quants euros s’han recollit sinó quants milions de ciutadanes i ciutadans es rebel·len”.

La Marató per la pobresa: un exemple per entendre la dinàmica present i futura del capitalisme, per Josep Manel Busqueta, del Seminari d’Economia Crítica Taifa, publicat a La Directa:

“Espectacles com la Marató de la pobresa serveixen per aixoplugar-nos en la falsedat d’un discurs de solidaritat social que darrera el show televisiu legitima l’ascens d’un model de societat que s’aproxima perillosament al feixisme, i on per exemple es nega l’atenció sanitària a les persones sense papers. Aquesta és la realitat!”

Demanar esforços a una societat exhausta, de David Meseguer:

“¿No és un exercici d’hipocresia desmantellar l’estat del benestar a cop de retallada mentre és promouen accions de solidaritat ciutadana com la Marató de la Pobresa?”

La marató dels hipòcrites: motius per un boicot, de la Redacció de l’Agència Catalana Alternativa de Notícies:

“Que el Govern de CiU-PP, que més ha contribuït en generar misèria en tota l’història de Catalunya, ara tingui la cara dura de fer una pornogràfica “Marató de la Pobresa” a la televisió pública és, sens dubte una repugnant mostra d’hipocresia galopant.”

Marató contra la pobresa, el peatge solidari, d’Enric Riambau a Media.cat:

“…pot semblar coherent que un dels executius més severs en el compliment de la “contenció de la despesa pública” o de les “retallades socials”, pels altres, utilitzi la fórmula de la marató solidària per intentar pal·liar els efectes de la reducció de la despesa social. És com el copagament dels medicaments, però aplicat a les polítiques socials, una mena de caritat socialitzada entre la pròpia plebs del segle XXI.”

La Marató per la pobresa: cap a la denúncia social o la neteja de consciència col·lectiva? de Jordi Bernabeu Farrús a social.cat:

“…no caiguem en simplificacions: no podem oblidar ni les causes ni els culpables. Encara haurem d’agrair la generositat a molts d’aquests que ens han posat aquesta crisi.I més quan el govern aquesta setmana ens ha avisat que totes aquelles subvencions vinculades a ONG del tema quedaran congelades. Des del Tercer Sector s’hauria de reflexionar fins a quin punt aquest model és el desitjable per un futur. Ben cínic seria que la subsistència del sector “social” acabés nodrint-se majoritàriament de fons recaptats en exercicis de solidaritat mediàtica oblidant-nos progressivament que els impostos serveixen per quelcom més que per sufragar rescats bancaris i d’altres desajustos propis de la corrupció i el desgovern imperant.”

Una marató (im)prescindible, d’Albert Sales, al seu blog +Arguments?:

“Aquesta marató no tindrà valor pels diners recaptats. De ben segur seran “xavalla” si els comparem amb les retallades en educació, sanitat o serveis socials. Permetrà finançar alguns programes de les mateixes entitats socials que estan patint dificultats econòmiques serioses”

“…l’espot publicitari de la marató apunta maneres. Amb cinc persones i quatre cadires convida a que la societat catalana faci que “ningú es quedi fora de joc”. No busca el morbo ni l’efectisme de mostrar les cares més crues de la pobresa. Tampoc estigmatitza col·lectius i intenta transmetre que la vulnerabilitat social s’estén entre capes àmplies de la societat. Correcte. Ara faltaria obrir el debat sobre qui ha enretirat la cadira que falta. Potser hauríem de buscar-la a les oficines d’alguna de les empreses patrocinadores de la pròpia marató…”

Us deixem amb dos vídeos amb punts de vista antitètics: el vídeo crític amb La Marató de TV3: #sobrencadires

I, a continuació, l’espot promocional de la Marató contra la pobresa.

Vosaltres trieu.

Notícia de la Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida.

Via: Marató pobresa: a favor o en contra? – Canalsolidari.org.