Durant tota la meva vida has guiat els meus passos i m'has ensenyat el camí a seguir. Que jo el seguís, Ja no era ja decisió teva, sinó meva.
Ara, que he vist que no ets tant fort com sempre havia pensat, Que t'he vist feble i amb llàgrimes als ulls, m'he adonat clarament que segueixes posant llum al meu camí.
Gracies Pare, per encendre la llum per mi.
4 respostes a «Llum»
Supose que els pares (pare i mare) mai no deixen de posar llum al nostre camí, o almenys d’intentar-ho.
Si, ells ho intenten.I no se si mai els hi agraïm prou.
Ara bé… Ahir va marxar la llum i ell, va encendre de debò aquesta curiosa làmpada per mi!
:-)
no tots els pares ho fan ni tan sols ho intenten. Tens molta sort! Una abraçada!