Llibreta de pensaments: 6.30 del matí al llit .
De tant en tant, ens tindríem que ficar a reflexionar una mica sobre el món que ens envolta.
– Cada vegada hi ha més pobres i qui sap si això seguirà en augment. – Nosaltres vivim enclaustrats en el nostre món de benestar, i no ens n’adonem de res del que passa en realitat. – A lIraq cada dia baten records de mortaldat. – Després de 2 mesos del desastre del tsunami, ja ningú ho recorda. – Sharon un cop més amenaça de frustrar el procés de pau. – Al Sudan, després de 21 anys de conflictes, més de 2 milions de morts, actualment 1,4 milions de persones desplaçades i refugiades. – – En molts dels conflictes armats dels països del sud, els nens segueixen essent obligats a fer-se soldats. – Els països del nord, seguim fabricant armes i fent negoci amb la gent que provoca tots aquests conflictes. – – Al món hi ha unes 17.084.100 persones refugiades o depenent de diferents Ong . – – La violència de gènere va en augment. – – Els diners i el poder són les noves religions. – Ens dediquem a intentar ser millors que els que ens envolten; cobdícia, egoisme, insolidaritat són les ordres del dia a dia. – Els polítics només pensen en fer-se la guitza entre ells, enlloc de fer la feina que sels hi ha encomanat. – Els medis de comunicació, cada dia es veu més clar de quin partit polític són i ens amaguen informació. – Ens mirem el melic i no volem veure més enllà de la porta de casa nostre. |
En
lloc de tanta ximpleria i de tant esforç per aconseguir ben-estar…
Tindríem que lluitar per intentar aconseguir ben-ser. Ser bona gent ,
ser amables, solidaris, generosos, raonables, benevolents, complaents,
justos, dignes, morals, humils, pacients, caritatius, prudents,
respectuosos…
Practicar habitualment el bé, ens faria més feliços a nosaltres i a la majoria de la gent.
Comentaris
4 respostes a «EL MÓN ESTÀ FATAL…»
Et volia animar, però la parrafada que t’havia escrit no ho faria. Jo tb em plantejo força sovint el q has escrit en el post…
(estic temptada d’esborrar això tb)
Hauriem d’aplicar-nos una mica de filosofia oriental, zen, feng-sui, etc, potser seriem una mica més feliços.
Ho entenc; el problema és que hi ha un sector de la població que sap el que hi ha però no en vol saber res.
I després encara volen q votem a uns o altres quan tot plegat és una ‘gran mandanga’ i l’única política q es fa és la del més fort i ‘el campi-qui pugui’.
Y no te olvides de mí, aquí en el hospital, con un agujero en la garganta. Fatal, fatal, el mundo está fatal