Categoria: Posts Personals

Després de tants dies de festa… Quin dilluns més terrible!

Falten pocs dies, perquè els canals de televisió i diaris comencin a parlar altre cop del Tsunami.

Hi ha dies que són tant complicats! Els meus pensaments desfilen davant meu com si d’una pel•lícula es tractessin.

La meva xicota vol casar-se amb un vestit vermell.

Avui, a les 17 hores, a Plaça Universitat de Barcelona. Contramanifestació a la que es farà a Madrid contra els matrimonis homosexuals.Una cavil•lació: En aquest país som lliures?

Qui m’ho tenia que dir fa uns anys que jo utilitzaria tant les noves tecnologies. (Aviso: Aquest és el tipic post que a molta gent no li agrada que escrigui, però que a mi m’encanta fer-ho.)

La gent de TMB, està apostant fort per les energies menys contaminats i la modernització de tots els seus equipaments.

Les nenes maques al de matí, s’alcen i reguen, s’alcen i reguen.Les nenes maques al de matí s’alcen i reguen el seu jardí.

Tenir una personal additiva té molts inconvenients, encara que a vegades també té el seu cantó positiu.

Tot i ser pessimista de mena, a vegades, involuntàriament, peco d’optimisme.

Diria que després de les papallones arriba la realitat… Però no és així: les papallones segueixen i la realitat també.

Aquest cop estan vives. No són com les que tenia fins ara; aquestes, no estan guardades dins una caixa de vidre i travessades per una agulla.

A vegades els caps de setmana sembla que passin volant. Altres; fas tantes coses, que sembla que sigui impossible que el que vas fer divendres, pertanyi al mateix cap de setmana que el que vas fer diumenge.

Que has fet una barbacoa a casa i t’ha sobrat un munt de menjar? Cap problema, el pots estofar…