Aquest Cop, Si.
Diria que després de les papallones arriba la realitat… Però no és així: les papallones segueixen i la realitat també.
Aquest cap de setmana he pogut comprovar com els Gironins shan muntat una plaça, que sembla que estiguis a la selva, tot, per lalt volum del altaveus que utilitzen per espantar els estornells. També he vist el grau de voluntat de la gent de Figueres que el diumenge de bon matí, es passejaven amb bicicleta al ritme de antes muerta que sensilla… Que en som de curiosos la gent!
Ha arribat el dia. Em vaig a tornar a enfrontar amb el meu pitjor malson. Marxo cap a Ripoll a veure si puc començar a fer aquell pis habitable. Aquest cop si que ho he daconseguir!
És la cançó de sempre i ja no sé que dimonis fer; però és que quan estic allí, el món sembla que em vulgui caure a sobre. Intentaré que les meves nebodes vinguin a ajudar-me, o si més no a fer-me companyia mentre jo faig coses.
Ja us aniré explicant que tal em va. Faré fotos i així podreu veure quina monada de pis mestà quedant.
Bon dilluns a tothom i amunt aquests ànims. Que la vida ens somriu, tot i que de vegades ens costi veure-ho.