Busco Vestit De Núvia. Em vull casar.
La meva xicota vol casar-se amb un vestit vermell.
No sé si vol un vestit llarg o curt, no m’he atrevit a preguntar-ho. El fet és que es vol casar.
Està illusionada amb la idea de fer una gran celebració, en la qual no falti de res.
Vol convidar a tota la família, seguint les tradicions establertes des de temps immemorials.
Desitja rebre molts regals, ser la reina per un dia i fer un llarg viatge ajuntant els 15 dies que et donen pel fet de casar-te, al mes anual de vacances.
A mi em sembla una formidable idea, encara que només la conegui des de fa dos mesos i jo no tingui, ni feina ni vacances.
El meu únic problema és: Després de la manifestació de dissabte: Com li dic jo a la meva mare, que em caso amb una dona?
A vegades va bé, fer broma sobre assumptes seriosos, per treure’ls-hi una mica de pes. El que tinc clar és que em vull passejar agafada de la mà i si arriba el dia, em vull casar, amb qui jo decideixi, no amb qui uns senyors retrògrads i conservadors em vulguin fer casar.
Busco vestit de núvia, per poder-me manifestar. Per dir a la gent que si em caso, serà amb qui jo em voldré casar. Que no em mereixo que em fereixin, pel fet destimar a qui estimo.
Només he anat una vegada a les manifestacions del dia de lorgull gai.
Però aquest any hi penso anar:
Vestida de núvia.
Ben bonica!
I amb la meva xicota de la mà!
