Autor: donot

L’olor de la pinassa rescalfada pel sol m’evocava moments d’infantesa, on la ingenuïtat i la puresa encara omplien el meu cos. Moments plens d’esperances, d’una vida incipient, de la primavera d’un ser. Instants de desconeixença, de inseguretat, de por al futur i al present. Somnis de Jocs i rialles. Somnis de coses perfectes, d’amor i…

Dos petons, molt d’amor… però, aquí us quedeu. Marxo a fer pallassades! ;)

Senyor moreno, d’estatura mitjana i complexió forta. L’ultima vegada que va ser vist duia una caçadora de pell negra i estava molt a prop d’una Queta de dimensions considerables. Potser el senyor no va voler tornar a començar? O per ventura era andalús i es menjava tantes lletres que la Queta no ho va suportar?…

Estic enamorada del meu veí. A que és Guapo? Ara que hi penso…. No sé si és guapo… o guapa!!!

Avui us vaig a explicar una de les meves manies més rares… Quan passejo pel carrer em quedo bocabadada davant de segons quins aparadors. Trobo exageradament sexis als maniquins en roba interior! Els hi queda tot tant perfecte!

A mi m’encanta seure a una terrassa de la ronda Sant Antoni i començar a imaginar-me la vida de totes aquelles prostitutes que hi ha, dia i nit. M’intento imaginar com han arribat fins aquí, que deuen pensar o sentir quan ens veuen a nosaltres allà assegudes mirant-les amb cara d’estupefacció. Sento molt respecte per…

Quan la fulla travessi la teva jugular, tindré el got a punt per no perdre’n ni una gota. La teva sang em mantindrà en vida. Un dia espès.

Tots tenim els nostres mecanismes de protecció i amb els anys els anem millorant i perfeccionant. Tots menys els humans. Els humans confonem mecanisme de protecció amb pedanteria, i quan tindríem que ser més llestos, ens tornem més idiotes i figaflors. De què serveix l’orgull i la por? A no ser, que tinguis un cos…

Hi ha ganes de què arribi el bon temps; de sol, platges i cossos nus bronzejant-se al sol. Hi ha ganes de refrescar-se… Però encara no ha pogut ser. Tindrem que esperar, encara, una mica. Espero que no trigui gaire, eh? Us deixo amb unes imatges refrescants; o no?

Tant queixar-me que no trobo pisos de lloguer en lloc i tot passejant per Barcelona, me n’he adonat de què el que tinc que buscar son edificis en lloguer! N’hi ha de lliures als principals carrers de la ciutat. El preu? Encara no el sé… Com no trobi alguna cosa, aviat em veig com aquest…

Avui, ho veig tot més clar. Sabeu quina és la diferencia?

Per retorta i complicada que sigui la vida a vegades, té el seu encant. La qüestió és no donar-se per vençut i establir un diàleg amb els problemes. Si una cosa et molesta, la solució no és tallar-ho en sec. La solució estigui possiblement en saber-se adaptar a les circumstàncies.

Mentre tu grimpaves per a poder fotografiar el caient d’aigua; el vent, tot trapella, s’enfilava entre les teves cuixes i feia ballar la teva faldilla. Vaig aguantar la respiració un moment, desitjant que la ventada deixés totalment al descobert les teves cames, amb aquell paratge meravellós de fons. No vaig ser a temps de fotografiar-te…