Formigueta impotent en un sistema cultural terriblement masclista

Castellano, English, Nepali or other languages please use the attached translator. [google-translator]

Avui només he escrit en català. No estic d’humor, ho sento.

Hi ha dies que em passa el contrari del que comentava l’altra dia. Veig la bellesa que m’envolta, em sento agraïda i feliç de poder estar aquí i de cop alguna cosa em trenca l’harmonia que sento al meu voltant.
Tinc molt clar que sóc una formiga, que jo no puc canviar les coses, que no sóc ningú per a canviar-les, i no ho intento. Si que dono consells sobre l’utilització del plàstic, (per exemple no els hi entrego els plàstics dels meus workhops, se que acabarien als boscos) de no llençar-ho tot al mig de la muntanya, però si ells no posen papereres i a més no hi ha un sistema de reciclatge de que servirà? Si, al menys podrien cremar tots els plàstic tal com fan de tota manera i a la muntanya no n’hi hauria…. Però bé, això no té res a veure amb el que m’ha passat avui.

Per segona vegada des de que estic al districte d’Achcham he vist a un mestre (mascle) pegar una nena (femella) durant el meu taller. El primer cop li vaig dir amb bones maneres (i discreta) al mestre, que la nena estava allà per divertir-se i que no l’obligues a fer res que ella no vulgues i menys amb una bufetada.

Avui, la nena ha vingut amb una càmera que havia caigut al terra i s’havia desmuntat. I li ha fotut una bufetada a la pobra, que pel que jo he entès, només venia a comunicar-ho, però ni tant sols havia sigut ella!
Potser no ho havia de fer, però li he dit de molt males maneres al mestre, que no toques a una nena mai més davant meu. He anat amb la nena, li he explicat que no passava res, que només era una càmera. Que la pròxima vegada fessin cas de les meves explicacions de com agafar la càmera.
I hem seguit amb el taller.

Però això em fa preguntar-me: Serveix d’alguna cosa el que estic fent? En no ser un projecte de llarga duració, el que faig, fa algun servei real a aquests nens? El passar una estona rient fent fotos i jugant amb la fotografia té algun valor?

Les nenes a la zona on estic s’aixequen a les 5 per anar a llaurar els camps, tallar llenya, anar a buscar aigua i mil coses més que els nen (i els homes) no fan. Les mans de les nenes de quart de primaria d’aquest matí tenien les mans més curtides i  la pell més dura que el meu pare després d’haver treballat tota la seva vida en una farga!.

Aquest matí he començat el dia molt contenta, ara l’acabo de manera diferent.  Potser les cabretes que hi havien al cel, en lloc de anunciar un canvi de temps, anunciaven que era necessari un canvi en les (meves) maneres de fer.

Bona nit.