Un pas i un altre, enrere. Cap motiu per lluitar, per viure. Rebolcant-se per la merda que no sap deixar anar.
Els dies passen i la vida se li escapa de les mans. Els sentiments l’ennueguen i no la deixen parlar.
Quan tornarà a somriure realment alegre i sincera?
Quan haurà pagat tot el mal que hagi pogut fer? Tant mal Karma ha de tornar?
Quan podrà tornar a enamorar-se, deixar-se estimar i ser feliç?
Tot, absolutament tot li sembla una quimera. Un somni impossible d’atrapar.
Les mentides de fa anys, encara couen quan surten a la llum. Les velles cartes amaguen encara dolor en ser llegides de nou, amb la nova llum i els coneixements adquirits amb el temps, els enganys es veuen encara més clars. Amb el pas del temps, poques coses han canviat.
El seu cor és cada dia més fred i més solitari. S’està assecant de tant plorar en silenci.
Val la pena continuar?