Cada dia al matí, intento trobar un motiu per somriure.
Sempre hi ha alguna cosa magnífica en la que pensar o que recordar. Si no la trobo, intento fer un exercici que s'anomena el somriure interior.
El problema ve, quan tinc tant enrenou al cervell, que m'oblido de pensar en mi, i només penso en els problemes.
Aquests dies, ho reconec… a vegades m'oblido de somriure.
Avui podia haver estat un dia d'aquests. Després de passar una nit curta i amb força angoixa pel tema del pis, si no hagués estat per la música que m'ha transportat momentàniament a un altre món, potser m'hauria oblidat de somriure!
:)
Comentaris
2 respostes a «A vegades m’oblido de somriure.»
Menos mal que está la música.
A mi por la mañana me cuesta horrores sonreir. No me gusta nada madrugar :-)
Yo soy de sonrisa fácil, masmi…
Pero hay días en que no me acuerdo…
:)