No ho saps, però avui dormiré al teu costat.

Llegint aquest diari ho veig clar. Avui per fi es farà realitat. Diu que els cranc tenim la lluna a favor, que no dubti i provi sort amb l’amor.
Vindré, amb un botó descordat i el gest de qui sap el què es fa.
M’aixeco amb la mirada, tan entregada i assajada en un mirall, i amb la confiança que l’horòscop avui l’encertarà.
Directa, entraré al teu despatx  “Què et sembla si et convido a sopar?”.
I acceptaràs. Al veure’m la mirada, tan entregada i assajada en un mirall, i amb la confiança que l’horòscop avui l’encertarà.
I avui dormiré al teu costat. No ho saps, però dormiré al teu costat.

Això és només la lletra d’una cançó?  Si.  Es tracta de L’Horòscop, Joan Dausà i els Tipus d’Interès. La podeu escoltar al vídeo del final del post. No escolto mai aquest tipus de música però aquest matí llegint un post l’escoltat, i… M’ha animat!

Si hi penso molt fort i realment m’ho crec, passarà. Mentre hi cregui, veuré senyals que m’engrescaran a continuar lluitant. Però si deixo de creure en que realment existeix aquesta possibilitat, hauré perdut.

Les senyals poden venir de qualsevol lloc. Si hi ha il·lusió, qualsevol mail, trucada, WhatsApp o fins i tot una cançó pot ser una senyal.

La il·lusió i les ganes de que alguna cosa acabi passant, és el que permet que passi. Però si deixes de intentar-ho, si deixes de creure en la possibilitat de que acabi essent una realitat, deixarà de ser-ho.

No et donis per vençuda. Intenta-ho una vegada més. Omple el teu cos d’energia i de seguretat i torna a l’atac.

Qui sap?  Segurament avui no, però potser ben aviat, si que dormiré al teu costat!  (… o vendré el pis, o em tocarà la loteria i podré marxar a viatjar, o… qui sap!)

I si… Jo sóc cranc.