De dos en dos…

Hi ha dies especialment complexos i complerts. En que  el nostre estat d’ànim pot fer unes oscil·lacions brutals, passant des de la més complerta felicitat a la més terrible desesperació i tornar a pujar a la felicitat més completa. Tot això, sense sortir de casa i sense xerrar pràcticament amb ningú.  (Però mails, skypes, facebooks i coses d’aquestes, si, tan boja tampoc estic, eh?)

No us passa a vosaltres?  A mi sí, potser sóc especialment neuròtica i inestable o potser noto la lluna plena que arriba dimecres a mig matí, no ho sé, però avui n’ha estat una mostra de les més completes.

Porto uns dies força contenta, tot i estar molt liada amb la feina. Absolutament tot em va força bé i crec que la vida es va encarant cap a les coses realment importants per mi.
Tot es va encaminant, jo he sigut molt pacient i serà el que hagi de ser…
Arrossego encara alguna cosa de la que sé que m’he de desfer, però poc a poc, tot al seu temps. Aprofitant fins el darrer moment…

He començat el dia amb unes noticies fantàstiques, notícies d’aquelles que et fan xisclar d’alegria i que fan que el cor et bategui molt ràpid,  i tot i que el dia ha portat aquests daltabaixos dels que parlava, la seguretat de que tot sortirà fantàsticament bé i que he triat el camí adequat m’ha donat ànims, m’he refet, i ara mateix, mentre escric aquests post (0:02) , torno a estar que salto d’alegria.

Les bones notícies arriben de dos en dos (diuen).

Alegria!  La vida es bonica!
La foto és del projecte abecedari al fotoblog, si no l’heu anat a veure, passeu i mireu, que s’està posant interessant. Ja som 10/12 persones fent una foto setmanal. Aquests era la primera de les meves. A de alegria. Perfecte per un dia com avui, i com demà, i com ahir… i com tots els que vindran!  (La veritat es que aquesta foto cada vegada que me la miro en gran, em faig un fart de riure!)
;)